UN PUNT AMB GUST A POC
U. D. RIUDECOLS 2 - C. F. VIMBODÍ A 2
Tot i no jugar un mal partit, la falta d’encert de cara a porteria condemna a la U. D. Riudecols, i només treu un punt de manera agònica en un partit en el que es mereixia més.
Així com la setmana passada no érem ni els jugadors suficients per a fer un equip de futbol, aquesta vegada la cosa havia canviat, teníem quatre canvis a la banqueta!!! I això feia molt temps que, per desgràcia, no es veia en el nostre equip. Va ser un partit disputat, però una vegada més, la falta d’encert i de sort a l’hora de xutar a porta ens va passar massa factura. Com sempre, l’equip rival va aprofitar les poques oportunitats de les que va disposar, mentre que nosaltres en vam desaprofitar una darrera l’altra, i fruit d’això només vam poder aconseguir un punt, i gràcies.
Començava el partit, i U. D. Riudecols va sortir al camp una mica ‘empanada’, i això ho va notar el Vimbodí que ho va voler aprofitar per avançar-se en el marcador, per sort ho vam poder evitar. Poc a poc el nostre equip va anar entrant en el partit, i es va anar fent amb el domini del mateix. Però com sempre, tot i que el control del partit era nostre, i les jugades d’atac més perilloses sempre es produïen en l’àrea de l’equip rival, ens faltava l’encert en els metres finals. Moltes oportunitats i molts pocs gols, només una combinació entre el Marc i el Robert va superar a defenses i porter, i d’aquesta manera vam poder marcar el primer gol de la tarda i amb el que es quedaria el marcador fins a finalitzar la primera part.
A la segona part, semblava que les coses continuarien igual, però en una jugada d’atac del Vimbodí van provocar una falta al límit de l’àrea gran, al treure-la, ho van fer amb un xut de vaselina, que ajudat pel vent ve ser impossible que el David Molero la pogués atrapar. Ja hi tornàvem a ser, nosaltres amb moltes ocasions només havíem marcat un gol, ells, amb molt poques també n’havien marcat un.
Però la U. D. Riudecols no es rendia i ho continuava intentant, però entre la mala sort, el poc encert en els metres finals, i els fores de joc que ens xiulava l’àrbitre no hi havia manera d’arribar a la porteria rival. Tot el contrari que el Vimbodí, que gràcies a una passada a l’espai, un dels seus davanters es va col·locar sol davant de porteria i va marcar el segon gol del seu equip a plaer, segons el nostre criteri era fora de joc, però...
El nostre equip, conscient que només per orgull no es podia permetre una altra derrota, es va abocar a l’atac, però no hi havia manera, gairebé tots els jugadors del nostre equip van disposar d’alguna ocasió clara per marcar, però no hi havia manera, xuts als pals, un mà a mà sol davant del porter, xuts a boca de canó, oportunitats de totes les maneres però sense que cap d’elles es transformés en gol. Només a pocs minuts del final i després d’una sèrie de rebots, l’Aleix s’estrenava en el seu compte golejador en el nostre equip, i marcava un gol que empatava el partit, i feia una mica de justícia el que s’havia vist al camp.
Al final empat a dos gols, i la U. D. Riudecols que desaprofitava una bona oportunitat de sumar tres punts, però que deixava una bona sensació comparant-ho amb altres setmanes.
Conclusions del partit, una vegada més la falta d’encert ens va passar massa factura i va fer que perdéssim una bona oportunitat d’aconseguir una victòria, tot i això, no es van veure símptomes d’apatia com en altres vegades, i això ens indica que tot i ja estar en el tram final sembla que haguem tornat pel bon camí. La setmana que ve penúltim partit de lliga contra La Riba, un rival que sempre ens ha costat molt de guanyar. Us hi esperem a tots. FORÇA RIUDECOLS!!!
Tot i no jugar un mal partit, la falta d’encert de cara a porteria condemna a la U. D. Riudecols, i només treu un punt de manera agònica en un partit en el que es mereixia més.
Així com la setmana passada no érem ni els jugadors suficients per a fer un equip de futbol, aquesta vegada la cosa havia canviat, teníem quatre canvis a la banqueta!!! I això feia molt temps que, per desgràcia, no es veia en el nostre equip. Va ser un partit disputat, però una vegada més, la falta d’encert i de sort a l’hora de xutar a porta ens va passar massa factura. Com sempre, l’equip rival va aprofitar les poques oportunitats de les que va disposar, mentre que nosaltres en vam desaprofitar una darrera l’altra, i fruit d’això només vam poder aconseguir un punt, i gràcies.
Començava el partit, i U. D. Riudecols va sortir al camp una mica ‘empanada’, i això ho va notar el Vimbodí que ho va voler aprofitar per avançar-se en el marcador, per sort ho vam poder evitar. Poc a poc el nostre equip va anar entrant en el partit, i es va anar fent amb el domini del mateix. Però com sempre, tot i que el control del partit era nostre, i les jugades d’atac més perilloses sempre es produïen en l’àrea de l’equip rival, ens faltava l’encert en els metres finals. Moltes oportunitats i molts pocs gols, només una combinació entre el Marc i el Robert va superar a defenses i porter, i d’aquesta manera vam poder marcar el primer gol de la tarda i amb el que es quedaria el marcador fins a finalitzar la primera part.
A la segona part, semblava que les coses continuarien igual, però en una jugada d’atac del Vimbodí van provocar una falta al límit de l’àrea gran, al treure-la, ho van fer amb un xut de vaselina, que ajudat pel vent ve ser impossible que el David Molero la pogués atrapar. Ja hi tornàvem a ser, nosaltres amb moltes ocasions només havíem marcat un gol, ells, amb molt poques també n’havien marcat un.
Però la U. D. Riudecols no es rendia i ho continuava intentant, però entre la mala sort, el poc encert en els metres finals, i els fores de joc que ens xiulava l’àrbitre no hi havia manera d’arribar a la porteria rival. Tot el contrari que el Vimbodí, que gràcies a una passada a l’espai, un dels seus davanters es va col·locar sol davant de porteria i va marcar el segon gol del seu equip a plaer, segons el nostre criteri era fora de joc, però...
El nostre equip, conscient que només per orgull no es podia permetre una altra derrota, es va abocar a l’atac, però no hi havia manera, gairebé tots els jugadors del nostre equip van disposar d’alguna ocasió clara per marcar, però no hi havia manera, xuts als pals, un mà a mà sol davant del porter, xuts a boca de canó, oportunitats de totes les maneres però sense que cap d’elles es transformés en gol. Només a pocs minuts del final i després d’una sèrie de rebots, l’Aleix s’estrenava en el seu compte golejador en el nostre equip, i marcava un gol que empatava el partit, i feia una mica de justícia el que s’havia vist al camp.
Al final empat a dos gols, i la U. D. Riudecols que desaprofitava una bona oportunitat de sumar tres punts, però que deixava una bona sensació comparant-ho amb altres setmanes.
Conclusions del partit, una vegada més la falta d’encert ens va passar massa factura i va fer que perdéssim una bona oportunitat d’aconseguir una victòria, tot i això, no es van veure símptomes d’apatia com en altres vegades, i això ens indica que tot i ja estar en el tram final sembla que haguem tornat pel bon camí. La setmana que ve penúltim partit de lliga contra La Riba, un rival que sempre ens ha costat molt de guanyar. Us hi esperem a tots. FORÇA RIUDECOLS!!!
DERROTA AMB LA CARA BEN ALTA
UNIO ESPORTIVA PORRERA 2 - U. D. RIUDECOLS 0
Tot i jugar tot el partit amb deu jugadors la U. D. Riudecols dóna la cara davant del Porrera, i encara que sumi una altra derrota, marxa del camp amb la cara ben alta.
La setmana passada vam jugar 60 minuts amb un home menys, aquesta ho vam fer tot el partit ja que entre baixes, sancions i absències per diversos motius, no vam aconseguir fer un equip d’onze jugadors. Malgrat tot, la U. D. Riudecols es va presentar disposada a donar guerra, i així va ser, la imatge va ser molt bona, es va lluitar, i si haguéssim tingut una mica més de sort en els xuts a porta ens podríem haver emportat algun punt del camp. Una mostra de la bona imatge donada, va ser que el Porrera va acabar demanant l’hora, i això que jugàvem amb un home menys!!
A la primera part es va veure un partit molt igualat, ja que la diferència numèrica entre els dos equips no es notava al camp, els nostres jugadors semblava que fossin a tot arreu i la falta d’un jugador no es notava en excés. La U. D. Riudecols disposava de les seves oportunitats per marcar algun gol, però ens van faltar uns centímetres de punteria per poder fer entrar la pilota fons al fons de la xarxa. Això no li va passar al Porrera, ja que en una falta va penjar la pilota dins l’àrea, on un dels seus jugadors la va tocar el just per despistar al nostre porter, i d’aquesta manera feia pujar el primer gol al marcador. Durant la resta de la primera part el nostre equip no es va donar per vençut i ho va continuar intentant, però sense sort.
A la segona part es va continuar amb la mateixa dinàmica de la primera, i la U. D. Riudecols va continuar intentant retallar diferències, i per poc no ho vam aconseguir. Un xut al travesser del Robert, una jugada davant del porter del David Molero, i alguna altra més que ens podia haver fet empatar el partit, però, una vegada més, ens va faltar l’encert en els moments finals.
Els minuts anaven passant, i el Porrera no ho veia gens clar, ja que tot i guanyar i jugar amb un home més, no estava segur de poder conservar la diferència en el marcador, fruit d’això, perdien temps en cada jugada, i algun d’ells demanava l’hora a l’àrbitre, i això diu molt del nostre equip en aquestes circumstàncies.
Una vegada més, i a l’igual que la setmana passada, els minuts finals se’ns van fer massa llargs, i la despesa física realitzada ens va passar factura, i això va ser aprofitat pel Porrera per marca el segon gol de la tarda, que ara sí, deixava el partit sentenciat.
Poc després l’àrbitre xiulava el final del partit, i la U. D. Riudecols, tot i la derrota, marxava del camp amb el cap ben alt, per haver donat la cara en tot moment.
Conclusions del partit, res a reprotxar, tot i les circumstàncies adverses, el nostre equip va donar la cara, i va fer tota una demostració de orgull i sacrifici, i això és el més important. En aquest cas el resultat era el de menys, però malgrat tot ens va deixar un cert regust amarg, ja que amb una mica més de sort podíem haver aconseguit algun punt. Si mantenim aquesta actitud ens els últims partits, de ben segur que aconseguirem algun resultat positiu que ens faci acabar la temporada de manera digna. La setmana que ve tenim una oportunitat de demostra-ho davant del Vimbodí. Us hi esperem a tots. FORÇA RIUDECOLS!!!
Tot i jugar tot el partit amb deu jugadors la U. D. Riudecols dóna la cara davant del Porrera, i encara que sumi una altra derrota, marxa del camp amb la cara ben alta.
La setmana passada vam jugar 60 minuts amb un home menys, aquesta ho vam fer tot el partit ja que entre baixes, sancions i absències per diversos motius, no vam aconseguir fer un equip d’onze jugadors. Malgrat tot, la U. D. Riudecols es va presentar disposada a donar guerra, i així va ser, la imatge va ser molt bona, es va lluitar, i si haguéssim tingut una mica més de sort en els xuts a porta ens podríem haver emportat algun punt del camp. Una mostra de la bona imatge donada, va ser que el Porrera va acabar demanant l’hora, i això que jugàvem amb un home menys!!
A la primera part es va veure un partit molt igualat, ja que la diferència numèrica entre els dos equips no es notava al camp, els nostres jugadors semblava que fossin a tot arreu i la falta d’un jugador no es notava en excés. La U. D. Riudecols disposava de les seves oportunitats per marcar algun gol, però ens van faltar uns centímetres de punteria per poder fer entrar la pilota fons al fons de la xarxa. Això no li va passar al Porrera, ja que en una falta va penjar la pilota dins l’àrea, on un dels seus jugadors la va tocar el just per despistar al nostre porter, i d’aquesta manera feia pujar el primer gol al marcador. Durant la resta de la primera part el nostre equip no es va donar per vençut i ho va continuar intentant, però sense sort.
A la segona part es va continuar amb la mateixa dinàmica de la primera, i la U. D. Riudecols va continuar intentant retallar diferències, i per poc no ho vam aconseguir. Un xut al travesser del Robert, una jugada davant del porter del David Molero, i alguna altra més que ens podia haver fet empatar el partit, però, una vegada més, ens va faltar l’encert en els moments finals.
Els minuts anaven passant, i el Porrera no ho veia gens clar, ja que tot i guanyar i jugar amb un home més, no estava segur de poder conservar la diferència en el marcador, fruit d’això, perdien temps en cada jugada, i algun d’ells demanava l’hora a l’àrbitre, i això diu molt del nostre equip en aquestes circumstàncies.
Una vegada més, i a l’igual que la setmana passada, els minuts finals se’ns van fer massa llargs, i la despesa física realitzada ens va passar factura, i això va ser aprofitat pel Porrera per marca el segon gol de la tarda, que ara sí, deixava el partit sentenciat.
Poc després l’àrbitre xiulava el final del partit, i la U. D. Riudecols, tot i la derrota, marxava del camp amb el cap ben alt, per haver donat la cara en tot moment.
Conclusions del partit, res a reprotxar, tot i les circumstàncies adverses, el nostre equip va donar la cara, i va fer tota una demostració de orgull i sacrifici, i això és el més important. En aquest cas el resultat era el de menys, però malgrat tot ens va deixar un cert regust amarg, ja que amb una mica més de sort podíem haver aconseguit algun punt. Si mantenim aquesta actitud ens els últims partits, de ben segur que aconseguirem algun resultat positiu que ens faci acabar la temporada de manera digna. La setmana que ve tenim una oportunitat de demostra-ho davant del Vimbodí. Us hi esperem a tots. FORÇA RIUDECOLS!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)