LA U.D.RIUDECOLS TORNA A GUANYAR, ESTIC SOMIANT?¿?

Dues victòries seguides!!! Després de la victòria de la setmana passada, la U. D. Riudecols torna a sumar tres punts i aconsegueix sortir una mica del fons de la taula.


Una setmana més, la U. D. Riudecols aconseguia emportar-se la victòria davant un rival directe en la zona baixa de la classificació.
Val a dir que el partit no va ser un prodigi de desplegament tàctic, o tècnic per part de cap dels dos equips. Un exemple d’això es va poder veure durant tota la primera part, en que ni la U. D. Riudecols, ni el Mont-roig van estar gaire encertats de cara a porteria. Tot el contrari, el joc es resumia en puntades de peu a la pilota i anar tirant amunt. En pocs moments es van fer combinacions entre jugadors, la pilota es jugava poc per terra, i el partit era poc vistós, i més aviat avorrit.
Per sort, enmig del descontrol general, el Víctor Martín, en una jugada d’oportunisme, va aconseguir el primer gol pel nostre equip. En una de les poques vegades en les que el nostre equip aconseguia arribar a la porteria rival, el porter va intentar aturar la pilota, però el Víctor el va anar a pressionar, de tal manera, que el porter es va posar nerviós i va perdre la pilota, i entre les mans del porter i els peus del Víctor, i sense saber ben bé com, la pilota va acabar entrant dins la porteria.
El nostre equip tornava a posar-se per davant en el marcador, i va ser amb aquest resultat amb el que es va arribar al final de la primera part, ja que no hi ha va haver gaires coses més a destacar.

A la segona part les coses van canviar una mica, ja que el joc del nostre equip, va millorar bastant respecte al que havíem ofert a la primera part. Es feia alguna jugada amb cara i ulls, s’arribava bé per les bandes i es rematava amb més encert. Un exemple d’això va ser el segon gol del nostre equip, l’Iván es va internar per la banda fins arribar pràcticament a la línia de fons, des d’on va fer una centrada mil·limètrica dins l’àrea petita. Allí hi havia, una altra vegada, el Víctor Martín esperant la pilota, la va rematar a plaer amb el cap i va fer pujar el segon gol al marcador.

El nostre equip dominava en el marcador i en el camp, i això es notava en les ocasions de les que disposava cadascun dels dos equips. Potser va ser aquesta confiança el que va fer que el Robert fallés una oportunitat claríssima de gol. Es trobava sol davant del porter, però hi ha vegades en que no fa falta buscar tant la bellesa del gol, i sí l’efectivitat, ja que era un bon moment per deixar del tot sentenciat el partit.
No passa res, perquè poc després ho va arreglar amb un altre gol. Va ser després d’una internada per la banda del Jordi Mariné, jugava de lliure, però també es va animar a pujar a l’atac, i igual que en el segon gol, també va fer una bona centrada dins l’àrea (de quan en quan també la centra bé). Aquesta vegada va ser el Robert el que l’estava esperant i sense pensar-s’ho dues vegades va aconseguir xutar i marcar el tercer gol per la U. D. Riudecols, i arreglava d’aquesta manera l’oportunitat fallada anteriorment.

A partir d’aquest moment, els jugadors del Mont-roig van començar a perdre els papers. El Robert va intentar fer una jugada de les seves, però va rebre una puntada de peu pel darrera, i això va suposar la primera expulsió d’un dels jugadors del Mont-roig.
Poc després, va ser l’Adrià el que va provocar l’expulsió d’un altre jugador, ja com que ja se n’havia anat de quasi tots per velocitat, i ja encarava la porteria, només el van poder parar fent-li una falta dins l’àrea, amb la que va aconseguir que l’àrbitre xiulés penal, i a més a més, expulsés un altre jugador del Mont-roig. Va ser el mateix Adrià l’encarregat de xutar el penal. No va fallar, i va sumar el quart gol pel nostre equip.
El Mont-roig amb inferioritat numèrica, i la U. D. Riudecols que continuava atacant. Va ser en una de les últimes jugades d’atac del nostre equip, en la que també vam provocar l’expulsió del porter rival, ja que, segons l’àrbitre, va tocar la pilota amb les mans fora de l’àrea. El nostre equip va intentar fer alguna jugada més per sumar algun altre gol, però ja no hi va haver temps per res més, ja que l’àrbitre va xiular el final del partit.
Resultat final de 0 a 4, i la U. D. Riudecols que aconseguia, per segona setmana seguida sumar els tres punts.

Conclusions del partit, la U. D. Riudecols va anar de menys a més, en la primera part va fer un joc bastant espès, però en la segona es va posar les piles, va millorar en el joc i no va baixar el ritme en cap moment. Estem segurs que si es manté aquesta línia podrem començar a sortir de la zona baixa on ens trobem, i que no és el lloc que correspon a un equip com el nostre. De moment, aquestes dues victòries ens donen confiança de cara a la setmana que ve, ja que tenim un partit molt complicat al nostre camp, és el D-E-R-B-I, ens visita l’equip de Les Borges. Enguany es troba en un bon moment, però estem segurs que aquestes victòries nostres, i amb les ganes que hi posarà l’equip al camp i l’afició des de la grada, ho podrem treure endavant. Us hi esperem a tots. FORÇA RIUDECOLS!!

ARRIBA LA SEGONA VICTÒRIA DESPRÉS D'UN MES I MIG SENSE GUANYAR

Per fi!!! Després de sis jornades seguides sense puntuar, la U. D. Riudecols torna a guanyar un partit, i de forma clara i contundent.

Després dels desastres de les últimes setmanes, el nostre equip va poder tornar a donar una alegria a la seva afició, i és que ja tocava!!

El partit va començar de manera semblant al de la setmana passada contra el Porrera, és a dir, amb domini del nostre equip, ja que l’equip de Castellvell no pressionava en excés. Això va fer que el ritme del partit el portés el nostre equip, així com les ocasions de gol, que també les posava la U. D. Riudecols. De fet, havien passat pocs minuts des de l’inici del partit i ja ens vam posar pel davant en el marcador.
Va ser després d’una sacada de banda per part de l’Iván, l’Eloi va pentinar la pilota cap a la porteria rival, aquesta va ser rebutjada per la defensa del Castellvell cap al mig del camp, va a tornar a anar a parar al cap de l’Eloi, el qual la va tornar a pentinar cap a l’àrea rival, on la va poder agafar l’Adrià, i emportant-se-la fins a la línia de l’àrea petita, va poder rematar a boca de canó i fer pujar el primer gol al marcador.

Un altre partit en el que aconseguíem posar-nos per davant en el marcador, seríem capaços de mantenir la diferència? En un principi semblava que no, perquè poc després del primer gol nostre, el Castellvell va poder empatar el partit. Va ser després de treure un córner, en el que un dels seus jugadors, va poder rematar completament sol dins l’àrea petita, en una altra de les badades defensives del nostre equip.
Tornaria a passar el mateix de cada setmana o sabríem reaccionar a temps? Per sort, aquesta vegada el nostre equip no va baixar els braços i va continuar lluitant. Fruit d’això va arribar el segon gol nostre. Va ser després d’una altra sacada de banda de l’Iván, en la que va col·locar la pilota dins l’àrea rival, va ser llavors, quan el Robert la va tocar el suficient amb el cap per fer-la entrar dins la porteria.

Tot i que el Castellvell anava disposant d’alguna que altra ocasió, que entre la defensa i el porter van poder solucionar sense gaires problemes, les oportunitats més clares eren pel nostre equip. I és que si s’hi posen ganes les coses han de sortir, gràcies a això va venir el tercer gol nostre. Després de lluitar una pilota per part de l’Eloi, el Marc Solanellas se la va poder emportar fins la línia de fons, la va centrar dins l’àrea petita on l’esperava el Víctor Martín, només la va tenir que empènyer amb el cap, i ja havíem marcat el tercer gol en el nostre compte particular.

Semblava que aquesta vegada les coses sí que ens anaven de cara, i més que s’hi van posar, quan l’àrbitre va expulsar un dels jugadors del Castellvell per doble amonestació. Això encara ens donava un control més gran partit (encara que això no volia dir que ens haguéssim de confiar, tal i com vam veure la setmana passada contra el Porrera). Quedava poc pel final de la primera part i després de treure una falta, penjant-la dins l’àrea, el Robert va poder tornar a fer una de les seves rematades de cap i marcar el quart gol. Poc després, l’àrbitre va xiular el final de la primera part, i semblava que teníem el partit de cara, però tampoc era qüestió de refiar-nos gaire, només calia recordar el dia de la Pastoreta.

Ara ja només quedava la segona part, i el que era més preocupant, el seu inici, ja que acostuma a ser aleshores quan el nostre equip perd els papers, i tira per terra tota la feina fins llavors. Aquesta vegada no va ser així, es va mantenir la concentració, i es va poder conservar la diferència de gols aconseguida a la primera part. Com que ja s’havia fet la feina a la primera part, el nostre equip, inconscientment o no, no va atacar amb tanta insistència, això va fer que les oportunitats no fossin tan nombroses. El Castellvell, per la seva banda ho continuava intentant, però per sort el nostre porter va poder evitar el gol que ens podia haver tornat a fer reviure vells costums. No hi ha va haver gaire cosa més a explicar de la segona part, poc intercanvi d’ocasions entre els dos equips, el nostre perquè ja en tenia prou, i el Castellvell perquè notava que només jugava amb deu. Al final l’àrbitre va xiular el final del partit, i la U. D. Riudecols que per fi aconseguia sumar tres punts i tornar a donar una alegria a la seva afició.

Conclusions del partit, per fi es va poder trencar aquesta ratxa negativa de resultats. Falta veure si és un partit aïllat, o es pot traduir en l’inici de la recuperació del nostre equip. El que està clar és que si s’hi posen ganes, i es manté la concentració durant tot el partit les coses acaben sortint, tal i com es va demostrar aquesta setmana. La setmana que ve toca partit contra el Mont-roig, una bona ocasió per sumar tres punts fora de casa, us hi esperem a tots. FORÇA RIUDECOLS!!

PORRERA 4 U.D.RIUDECOLS 3

‘Suma y sigue’, una altra derrota, i ja en portem sis de seguides. La U. D. Riudecols protagonitza el pitjor inici de temporada de la seva història.

Era una setmana de derbi, ja que els partits contra el Porrera sempre tenen alguna cosa que la resta de partits de la temporada (exceptuant el de Les Borges) no tenen. Això volia dir un plus de motivació que ens havia de servir per guanyar un partit d’una vegada, tampoc va poder ser en aquesta ocasió.

El partit va començar bé per la U. D. Riudecols, el Porrera no pressionava en excés, i això feia que el nostre equip portés el ritme del partit. Es feia alguna que altra paret, es buscava fer combinacions amb els companys, la defensa no patia gaire, etc. Fruit de tot això va venir el primer gol, i és que després del munt d’ocasions de les que disposava el nostre equip era el més normal que passés.
En una de les nostres jugades d’atac, la defensa del Porrera va fer falta fora de l’àrea gran, l’encarregat de xutar-la va ser l’Eloi. Va posar la pilota on menys s’ho esperava el porter, al pal curt, va passar per damunt de la barrera, i quan el porter se’n va donar compte, ja no va poder fer res per aturar-la.
El nostre equip continuava atacant, però va perdonar massa, és a dir, no va saber matar el partit, ja que va disposar de dues ocasions claríssimes de gol, que per desgràcia no va saber aprofitar.
El Porrera, per la seva banda, intentava retallar diferències, va fer uns canvis de posicions en els seus homes d’atac que van desconcertar una mica a la nostra defensa, i això va fer que els últims minuts de la primera part patíssim més del normal. De moment, vam saber aguantar el resultat, i la primera part es va acabar amb el marcador al nostre favor.

La segona part va ser una història completament diferent, el Porrera va sortir a l’atac i fruit de la seva insistència va arribar el primer gol. A partir d’aquí va començar l’inexplicable, les cares dels nostres jugadors ja van començar a reflectir el pensament del ‘ja hi tornem a ser’, i efectivament ja hi vam tornar a ser, ja que sense donar-nos comte, el Porrera va fer tres gols més. Els gols van anar des de xuts fantàstics des de fora de l’àrea, fins a rematades a plaer per la passivitat dels nostres jugadors. D’anar guanyant en el marcador, a perdre per tres gols de diferència, com havien canviat les coses!!
Al Porrera li van expulsar un dels seus jugadors, però la veritat és que el nostre equip tampoc ho va notar gaire. Només cap al final del partit, es va donar la sensació que es podia remuntar el partit. Va ser llavors quan l’Eloi va marcar el segon gol, després de lluitar la pilota dins l’àrea, la va poder controlar el suficient per fer un xut ajustat al pal. Una mica més tard, el Víctor Rodríguez, amb un xut des de fora de l’àrea feia pujar el tercer gol al marcador. Es va disposar d’alguna ocasió més, però estava clar que tampoc era el nostre dia.
L’àrbitre va xiular el final del partit, la victòria era pel Porrera, i pel nostre equip una altra vegada aquella sensació que es podia haver guanyat, que els altres tampoc eren tan bons, però que no hi ha manera, que en un moment tirem per terra la feina de tot el partit.

Conclusions del partit, exceptuant els 15 minuts de desconcert general, l’actitud va ser prou bona. Falta mantenir més la concentració i les ganes durant tot el partit. Tampoc pot ser que quan les coses ens comencen a anar malament ja baixem els braços, al contrari, s’ha de continuar lluitant encara més. A veure si la setmana que ve, és la setmana del canvi, el rival és el Castelvell, que sempre ens ha donat més d’un problema. El partit és al nostre camp, a veure si amb el suport de la nostra afició, podem aconseguir d’una vegada per totes aquesta victòria que tant ens està costant. FORÇA RIUDECOLS!!

RESULTATS I CLASSIFICACIÓ JORNADA 6

LA U.D.RIUDECOLS CONTINUA AMB LA SEVA RATXA DE RESULTATS NEGATIUS

La U. D. Riudecols continua sense aixecar el cap, un altre partit i una altra derrota, i ja en van cinc de seguides.

Aquesta setmana tocava partit a casa, un bon escenari per canviar aquesta ratxa de mals resultats. Malauradament, l’equip no va saber donar la cara, almenys durant la primera part, per sort, a la segona les coses van canviar una mica cap a millor.

Està vist que enguany tenim la sort d’esquena, i això va quedar totalment demostrat en aquest partit. No havien passat ni dos minuts des de l’inici del partit, quan en el primer xut del Marina Cambrils, el nostre porter va intentar blocar la pilota, amb tanta mala sort que se li va escapar de les mans, la pilota va anar a parar als peus d’un davanter rival, el qual només va tenir que empènyer la pilota al fons de la porteria.
Ja hi tornàvem a ser, una altra vegada per darrera el marcador, i les cares dels nostres jugadors ja ho deien tot. Ja sigui per aquest gol tan matiner, o per les decepcions acumulades, el cert és que tota la primera part va ser un recital del Marina Cambrils. Les oportunitats eren seves i el joc també. El nostre equip es limitava a fer d’espectador, la defensa no intimidava, la mitja no existia, i la davantera no n’encertava ni una. La habitual ‘pájara’ de les segones parts va ser contínua durant pràcticament tota la primera part.
En una de les moltes jugades d’atac del Marina Cambrils, van aconseguir el segon gol davant la passivitat dels nostres jugadors. El nostre equip només va aconseguir retallar distàncies gràcies a un gol en pròpia porta del Marina Cambrils. Podia ser el principi de la remuntada, però no, ja que en dues jugades més d’atac, de les moltes que van tenir, el Marina Cambrils va aconseguir marcar dos gols més.
La mala sort també acte de presència en forma de lesions, ja que el Víctor Martín es va haver de retirar després de patir una estrebada muscular. En el seu lloc va sortir l’Eloi, el qual va demostrar que manté intacte el seu olfacte golejador, ja que en una de les primeres pilotes que va tocar, va marcar el segon gol pel nostre equip. No hi va haver temps per gaire cosa més, i per sort, l’àrbitre va xiular el final de la primera part.

A la segona part les coses van millorar una mica. L’actitud dels nostres jugadors va canviar, i van ensenyar l’esperit de lluita que va faltar a la primera part. Per desgràcia, la diferència en el marcador ja era massa gran, i més que ho va ser quan el Marina Cambrils va marcar el cinquè gol. Va ser una altra vegada l’Eloi el que retallava distàncies en el marcador, però aquest ja no es va bellugar més fins al final del partit.

Resultat final de 3 a 5 a favor del Marina Cambrils, i la sensació que malgrat que tothom ens guanya, els equips no són tan superiors com podria fer pensar els resultats finals dels marcadors.

Conclusions del partit. Una primera part per oblidar, i una segona part en que la imatge de lluita i ganes que es va donar, és la nota positiva amb la que ens hem de quedar. Aquestes ganes són les que hem de mantenir durant els 90 minuts del partit, i això serà el que ens traurà d’aquest pou en el que ens trobem. La setmana que ve toca partit contra el Porrrera, i això vol dir que serà un partit molt disputat i lluitat, però estem segurs que si el juguem amb l’actitud de la segona part d‘aquesta setmana, ho podrem treure endavant. FORÇA RIUDECOLS!!

L'EQUIP SUMA LA QUARTA DERROTA CONSECUTIVA

Quarta derrota consecutiva de la U. D. Riudecols, continua el malefici en camps de gespa i, malauradament, no hi ha símptomes de millora en el nostre equip.

Tres partits seguits sense conèixer la victòria, semblava que ja tocava guanyar un partit, però tampoc va poder ser aquesta vegada. La U. D. Riudecols jugava en camp de gespa i contra un dels equips de la part alta, els presagis no eren massa bons i, per desgràcia, es van complir.

Al començar el partit ,semblava que el nostre equip potser sí que li tocava guanyar. El domini era nostre, i les ocasions també. Ens apropàvem a la porteria rival amb perill, ja sigui amb jugades d’estratègia (per poc no va entrar un córner) com en jugades personals (el Víctor Martín va fer un xut que a l’últim moment va desviar el porter de la Selva). Però va passar el mateix de sempre, les ocasions les va posar la U. D. Riudecols, però els gols l’equip contrari. En una de les poques jugades en les que l’equip de la Selva es va acostar a la nostra porteria, i aprofitant una badada defensiva general, van poder marcar el primer gol del partit. Ja hi tornàvem a ser!! El nostre equip ho va continuar intentant, però el marcador ja no es va moure més durant la primera part.

A la segona part les coses no van anar gaire millor per la U. D. Riudecols, tot el contrari, si a la primera part, com a mínim vam crear ocasions de gol, a la segona ni això. Ens va costar molt acostar-nos a la porteria rival amb perill, mentre que la Selva anava fent la seva feina. Fruit d’això, va arribar el segon gol local, en un xut des de fora de l’àrea van marcar aquest gol. La U. D. Riudecols va acabar de baixar els braços, i va venir el tercer gol de la Selva, era fora de joc, però donava igual, ja no venia d’un gol més o menys, perquè estava clar que la U. D. Riudecols no guanyaria el partit. Al final, 3 a 0 a favor de la Selva, i la U. D. Riudecols que no aconseguia puntuar per quarta setmana consecutiva.

Conclusions del partit. Durant la primera part es va millorar una mica la imatge de la setmana passada, però a la segona ja vam tornar a la nostra habitual rutina de desgavells. Per què necessitem tantes oportunitats per marcar un gol, i per què els equips contraris en necessiten tan poques per marcar-nos a nosaltres? És un misteri, el que està clar, és que com no invertim aquesta dinàmica negativa en la que estem immersos, la cosa pinta bastant malament. Esperem que la setmana que ve al nostre camp contra el Marina Cambrils sigui el principi del canvi, FORÇA RIUDECOLS!!

RESULTATS I CLASSIFICACIONS JORNADA 4