UN PUNT AMB GUST A POC
U. D. RIUDECOLS 2 - C. F. VIMBODÍ A 2
Tot i no jugar un mal partit, la falta d’encert de cara a porteria condemna a la U. D. Riudecols, i només treu un punt de manera agònica en un partit en el que es mereixia més.
Així com la setmana passada no érem ni els jugadors suficients per a fer un equip de futbol, aquesta vegada la cosa havia canviat, teníem quatre canvis a la banqueta!!! I això feia molt temps que, per desgràcia, no es veia en el nostre equip. Va ser un partit disputat, però una vegada més, la falta d’encert i de sort a l’hora de xutar a porta ens va passar massa factura. Com sempre, l’equip rival va aprofitar les poques oportunitats de les que va disposar, mentre que nosaltres en vam desaprofitar una darrera l’altra, i fruit d’això només vam poder aconseguir un punt, i gràcies.
Començava el partit, i U. D. Riudecols va sortir al camp una mica ‘empanada’, i això ho va notar el Vimbodí que ho va voler aprofitar per avançar-se en el marcador, per sort ho vam poder evitar. Poc a poc el nostre equip va anar entrant en el partit, i es va anar fent amb el domini del mateix. Però com sempre, tot i que el control del partit era nostre, i les jugades d’atac més perilloses sempre es produïen en l’àrea de l’equip rival, ens faltava l’encert en els metres finals. Moltes oportunitats i molts pocs gols, només una combinació entre el Marc i el Robert va superar a defenses i porter, i d’aquesta manera vam poder marcar el primer gol de la tarda i amb el que es quedaria el marcador fins a finalitzar la primera part.
A la segona part, semblava que les coses continuarien igual, però en una jugada d’atac del Vimbodí van provocar una falta al límit de l’àrea gran, al treure-la, ho van fer amb un xut de vaselina, que ajudat pel vent ve ser impossible que el David Molero la pogués atrapar. Ja hi tornàvem a ser, nosaltres amb moltes ocasions només havíem marcat un gol, ells, amb molt poques també n’havien marcat un.
Però la U. D. Riudecols no es rendia i ho continuava intentant, però entre la mala sort, el poc encert en els metres finals, i els fores de joc que ens xiulava l’àrbitre no hi havia manera d’arribar a la porteria rival. Tot el contrari que el Vimbodí, que gràcies a una passada a l’espai, un dels seus davanters es va col·locar sol davant de porteria i va marcar el segon gol del seu equip a plaer, segons el nostre criteri era fora de joc, però...
El nostre equip, conscient que només per orgull no es podia permetre una altra derrota, es va abocar a l’atac, però no hi havia manera, gairebé tots els jugadors del nostre equip van disposar d’alguna ocasió clara per marcar, però no hi havia manera, xuts als pals, un mà a mà sol davant del porter, xuts a boca de canó, oportunitats de totes les maneres però sense que cap d’elles es transformés en gol. Només a pocs minuts del final i després d’una sèrie de rebots, l’Aleix s’estrenava en el seu compte golejador en el nostre equip, i marcava un gol que empatava el partit, i feia una mica de justícia el que s’havia vist al camp.
Al final empat a dos gols, i la U. D. Riudecols que desaprofitava una bona oportunitat de sumar tres punts, però que deixava una bona sensació comparant-ho amb altres setmanes.
Conclusions del partit, una vegada més la falta d’encert ens va passar massa factura i va fer que perdéssim una bona oportunitat d’aconseguir una victòria, tot i això, no es van veure símptomes d’apatia com en altres vegades, i això ens indica que tot i ja estar en el tram final sembla que haguem tornat pel bon camí. La setmana que ve penúltim partit de lliga contra La Riba, un rival que sempre ens ha costat molt de guanyar. Us hi esperem a tots. FORÇA RIUDECOLS!!!
Tot i no jugar un mal partit, la falta d’encert de cara a porteria condemna a la U. D. Riudecols, i només treu un punt de manera agònica en un partit en el que es mereixia més.
Així com la setmana passada no érem ni els jugadors suficients per a fer un equip de futbol, aquesta vegada la cosa havia canviat, teníem quatre canvis a la banqueta!!! I això feia molt temps que, per desgràcia, no es veia en el nostre equip. Va ser un partit disputat, però una vegada més, la falta d’encert i de sort a l’hora de xutar a porta ens va passar massa factura. Com sempre, l’equip rival va aprofitar les poques oportunitats de les que va disposar, mentre que nosaltres en vam desaprofitar una darrera l’altra, i fruit d’això només vam poder aconseguir un punt, i gràcies.
Començava el partit, i U. D. Riudecols va sortir al camp una mica ‘empanada’, i això ho va notar el Vimbodí que ho va voler aprofitar per avançar-se en el marcador, per sort ho vam poder evitar. Poc a poc el nostre equip va anar entrant en el partit, i es va anar fent amb el domini del mateix. Però com sempre, tot i que el control del partit era nostre, i les jugades d’atac més perilloses sempre es produïen en l’àrea de l’equip rival, ens faltava l’encert en els metres finals. Moltes oportunitats i molts pocs gols, només una combinació entre el Marc i el Robert va superar a defenses i porter, i d’aquesta manera vam poder marcar el primer gol de la tarda i amb el que es quedaria el marcador fins a finalitzar la primera part.
A la segona part, semblava que les coses continuarien igual, però en una jugada d’atac del Vimbodí van provocar una falta al límit de l’àrea gran, al treure-la, ho van fer amb un xut de vaselina, que ajudat pel vent ve ser impossible que el David Molero la pogués atrapar. Ja hi tornàvem a ser, nosaltres amb moltes ocasions només havíem marcat un gol, ells, amb molt poques també n’havien marcat un.
Però la U. D. Riudecols no es rendia i ho continuava intentant, però entre la mala sort, el poc encert en els metres finals, i els fores de joc que ens xiulava l’àrbitre no hi havia manera d’arribar a la porteria rival. Tot el contrari que el Vimbodí, que gràcies a una passada a l’espai, un dels seus davanters es va col·locar sol davant de porteria i va marcar el segon gol del seu equip a plaer, segons el nostre criteri era fora de joc, però...
El nostre equip, conscient que només per orgull no es podia permetre una altra derrota, es va abocar a l’atac, però no hi havia manera, gairebé tots els jugadors del nostre equip van disposar d’alguna ocasió clara per marcar, però no hi havia manera, xuts als pals, un mà a mà sol davant del porter, xuts a boca de canó, oportunitats de totes les maneres però sense que cap d’elles es transformés en gol. Només a pocs minuts del final i després d’una sèrie de rebots, l’Aleix s’estrenava en el seu compte golejador en el nostre equip, i marcava un gol que empatava el partit, i feia una mica de justícia el que s’havia vist al camp.
Al final empat a dos gols, i la U. D. Riudecols que desaprofitava una bona oportunitat de sumar tres punts, però que deixava una bona sensació comparant-ho amb altres setmanes.
Conclusions del partit, una vegada més la falta d’encert ens va passar massa factura i va fer que perdéssim una bona oportunitat d’aconseguir una victòria, tot i això, no es van veure símptomes d’apatia com en altres vegades, i això ens indica que tot i ja estar en el tram final sembla que haguem tornat pel bon camí. La setmana que ve penúltim partit de lliga contra La Riba, un rival que sempre ens ha costat molt de guanyar. Us hi esperem a tots. FORÇA RIUDECOLS!!!
DERROTA AMB LA CARA BEN ALTA
UNIO ESPORTIVA PORRERA 2 - U. D. RIUDECOLS 0
Tot i jugar tot el partit amb deu jugadors la U. D. Riudecols dóna la cara davant del Porrera, i encara que sumi una altra derrota, marxa del camp amb la cara ben alta.
La setmana passada vam jugar 60 minuts amb un home menys, aquesta ho vam fer tot el partit ja que entre baixes, sancions i absències per diversos motius, no vam aconseguir fer un equip d’onze jugadors. Malgrat tot, la U. D. Riudecols es va presentar disposada a donar guerra, i així va ser, la imatge va ser molt bona, es va lluitar, i si haguéssim tingut una mica més de sort en els xuts a porta ens podríem haver emportat algun punt del camp. Una mostra de la bona imatge donada, va ser que el Porrera va acabar demanant l’hora, i això que jugàvem amb un home menys!!
A la primera part es va veure un partit molt igualat, ja que la diferència numèrica entre els dos equips no es notava al camp, els nostres jugadors semblava que fossin a tot arreu i la falta d’un jugador no es notava en excés. La U. D. Riudecols disposava de les seves oportunitats per marcar algun gol, però ens van faltar uns centímetres de punteria per poder fer entrar la pilota fons al fons de la xarxa. Això no li va passar al Porrera, ja que en una falta va penjar la pilota dins l’àrea, on un dels seus jugadors la va tocar el just per despistar al nostre porter, i d’aquesta manera feia pujar el primer gol al marcador. Durant la resta de la primera part el nostre equip no es va donar per vençut i ho va continuar intentant, però sense sort.
A la segona part es va continuar amb la mateixa dinàmica de la primera, i la U. D. Riudecols va continuar intentant retallar diferències, i per poc no ho vam aconseguir. Un xut al travesser del Robert, una jugada davant del porter del David Molero, i alguna altra més que ens podia haver fet empatar el partit, però, una vegada més, ens va faltar l’encert en els moments finals.
Els minuts anaven passant, i el Porrera no ho veia gens clar, ja que tot i guanyar i jugar amb un home més, no estava segur de poder conservar la diferència en el marcador, fruit d’això, perdien temps en cada jugada, i algun d’ells demanava l’hora a l’àrbitre, i això diu molt del nostre equip en aquestes circumstàncies.
Una vegada més, i a l’igual que la setmana passada, els minuts finals se’ns van fer massa llargs, i la despesa física realitzada ens va passar factura, i això va ser aprofitat pel Porrera per marca el segon gol de la tarda, que ara sí, deixava el partit sentenciat.
Poc després l’àrbitre xiulava el final del partit, i la U. D. Riudecols, tot i la derrota, marxava del camp amb el cap ben alt, per haver donat la cara en tot moment.
Conclusions del partit, res a reprotxar, tot i les circumstàncies adverses, el nostre equip va donar la cara, i va fer tota una demostració de orgull i sacrifici, i això és el més important. En aquest cas el resultat era el de menys, però malgrat tot ens va deixar un cert regust amarg, ja que amb una mica més de sort podíem haver aconseguit algun punt. Si mantenim aquesta actitud ens els últims partits, de ben segur que aconseguirem algun resultat positiu que ens faci acabar la temporada de manera digna. La setmana que ve tenim una oportunitat de demostra-ho davant del Vimbodí. Us hi esperem a tots. FORÇA RIUDECOLS!!!
Tot i jugar tot el partit amb deu jugadors la U. D. Riudecols dóna la cara davant del Porrera, i encara que sumi una altra derrota, marxa del camp amb la cara ben alta.
La setmana passada vam jugar 60 minuts amb un home menys, aquesta ho vam fer tot el partit ja que entre baixes, sancions i absències per diversos motius, no vam aconseguir fer un equip d’onze jugadors. Malgrat tot, la U. D. Riudecols es va presentar disposada a donar guerra, i així va ser, la imatge va ser molt bona, es va lluitar, i si haguéssim tingut una mica més de sort en els xuts a porta ens podríem haver emportat algun punt del camp. Una mostra de la bona imatge donada, va ser que el Porrera va acabar demanant l’hora, i això que jugàvem amb un home menys!!
A la primera part es va veure un partit molt igualat, ja que la diferència numèrica entre els dos equips no es notava al camp, els nostres jugadors semblava que fossin a tot arreu i la falta d’un jugador no es notava en excés. La U. D. Riudecols disposava de les seves oportunitats per marcar algun gol, però ens van faltar uns centímetres de punteria per poder fer entrar la pilota fons al fons de la xarxa. Això no li va passar al Porrera, ja que en una falta va penjar la pilota dins l’àrea, on un dels seus jugadors la va tocar el just per despistar al nostre porter, i d’aquesta manera feia pujar el primer gol al marcador. Durant la resta de la primera part el nostre equip no es va donar per vençut i ho va continuar intentant, però sense sort.
A la segona part es va continuar amb la mateixa dinàmica de la primera, i la U. D. Riudecols va continuar intentant retallar diferències, i per poc no ho vam aconseguir. Un xut al travesser del Robert, una jugada davant del porter del David Molero, i alguna altra més que ens podia haver fet empatar el partit, però, una vegada més, ens va faltar l’encert en els moments finals.
Els minuts anaven passant, i el Porrera no ho veia gens clar, ja que tot i guanyar i jugar amb un home més, no estava segur de poder conservar la diferència en el marcador, fruit d’això, perdien temps en cada jugada, i algun d’ells demanava l’hora a l’àrbitre, i això diu molt del nostre equip en aquestes circumstàncies.
Una vegada més, i a l’igual que la setmana passada, els minuts finals se’ns van fer massa llargs, i la despesa física realitzada ens va passar factura, i això va ser aprofitat pel Porrera per marca el segon gol de la tarda, que ara sí, deixava el partit sentenciat.
Poc després l’àrbitre xiulava el final del partit, i la U. D. Riudecols, tot i la derrota, marxava del camp amb el cap ben alt, per haver donat la cara en tot moment.
Conclusions del partit, res a reprotxar, tot i les circumstàncies adverses, el nostre equip va donar la cara, i va fer tota una demostració de orgull i sacrifici, i això és el més important. En aquest cas el resultat era el de menys, però malgrat tot ens va deixar un cert regust amarg, ja que amb una mica més de sort podíem haver aconseguit algun punt. Si mantenim aquesta actitud ens els últims partits, de ben segur que aconseguirem algun resultat positiu que ens faci acabar la temporada de manera digna. La setmana que ve tenim una oportunitat de demostra-ho davant del Vimbodí. Us hi esperem a tots. FORÇA RIUDECOLS!!!
CINC MINUTS FATÍDICS
C.E. ALCOVER B 4 - U. D. RIUDECOLS 2
Després d’un partit amb molta lluita i coratge, la U. D. Riudecols llença en els últims cinc minuts tot el que havia aconseguit fins aleshores.
Ja ho dèiem la setmana passada, se’ns han adjuntat tota una sèrie d’adversitats que fan que aquests últims partits siguin un calvari, i aquesta setmana no va ser menys. Aquesta vegada teníem dos canvis a la banqueta (comptant que al camp ja teníem l’Alfredo i el Xavi González), tot un canvi respecte als últims partits, però malauradament tampoc no ens va servir de gaire cosa.
Començava el partit, i el nostre equip aguantava el tipus, l’Alcover atacava i la nostra defensa aconseguia mantenir la porteria a zero, mentre la nostra davantera intentava marcar algun gol que ens avancés en el marcador. Malauradament, cap al minut 30 va venir la jugada que va condicionar tot el partit, en una entrada que l’àrbitre va jutjar de manera massa rigorosa va mostrar la segona targeta groga a l’Alfredo, i això feia que tota la resta del partit l’hauríem de jugar amb deu jugadors. Tot i aquest contratemps, el nostre equip no va baixar el cap, i fruit d’això, i en una jugada de combinació, el Robert va marcar el primer gol de la tarda. Això ens va donar forces extra, i va fer que aguantéssim fins al final de la primera part amb el marcador a favor.
A la segona part, l’àrbitre es va erigir en protagonista del partit ja que, segons el nostre criteri, no va xiular dos clars fores de joc dels jugadors de l’Alcover, i que van permetre que es posessin pel davant en el marcador. tot i la manca d’un jugador durant tota la segona part i que va fer que els jugadors restants es multipliquessin en el camp, la U. D. Riudecols va continuar intentant fer el seu joc i retallar diferències. Fruit d’aquesta insistència, i quan quedaven poc menys de cinc minuts pel final del partit, l’Eloy va aconseguir empatar el partit.
Semblava que el nostre esforç havia obtingut el seu premi, però no vam saber conservar el resultat, i els canvis de posició d’alguns jugadors (l’esforç de tot el partit passava factura) van fer que ens descentréssim en excés, i això va ser aprofitat per l’Alcover que ens dues jugades d’atac va superar als nostres jugadors i marcar dos gols que no reflectien el que fins aleshores s’havia vist en el camp.
Poc després l’àrbitre xiulava el final del partit, i el nostre equip que marxava del camp amb una cara de tonto, ja que encara nos ens crèiem el que havia passat.
Conclusions del partit, tot i el resultat la imatge que es va donar va ser prou bona, jugar gairebé tot el partit amb un home menys i amb les condicions en les que estava el nostre equip té molt mèrit, i més quan vam estar a punt de treure algun punt del camp, però la nostra falta de físic i maduresa al final del partit ens va passar factura, i no vam saber conservar el resultat. Esperem aprendre’n per la setmana que ve, ja que tenim un partit molt complicat davant del Porrera, un vell rival de la categoria. Us hi esperem a tots. FORÇA RIUDECOLS!!!
Després d’un partit amb molta lluita i coratge, la U. D. Riudecols llença en els últims cinc minuts tot el que havia aconseguit fins aleshores.
Ja ho dèiem la setmana passada, se’ns han adjuntat tota una sèrie d’adversitats que fan que aquests últims partits siguin un calvari, i aquesta setmana no va ser menys. Aquesta vegada teníem dos canvis a la banqueta (comptant que al camp ja teníem l’Alfredo i el Xavi González), tot un canvi respecte als últims partits, però malauradament tampoc no ens va servir de gaire cosa.
Començava el partit, i el nostre equip aguantava el tipus, l’Alcover atacava i la nostra defensa aconseguia mantenir la porteria a zero, mentre la nostra davantera intentava marcar algun gol que ens avancés en el marcador. Malauradament, cap al minut 30 va venir la jugada que va condicionar tot el partit, en una entrada que l’àrbitre va jutjar de manera massa rigorosa va mostrar la segona targeta groga a l’Alfredo, i això feia que tota la resta del partit l’hauríem de jugar amb deu jugadors. Tot i aquest contratemps, el nostre equip no va baixar el cap, i fruit d’això, i en una jugada de combinació, el Robert va marcar el primer gol de la tarda. Això ens va donar forces extra, i va fer que aguantéssim fins al final de la primera part amb el marcador a favor.
A la segona part, l’àrbitre es va erigir en protagonista del partit ja que, segons el nostre criteri, no va xiular dos clars fores de joc dels jugadors de l’Alcover, i que van permetre que es posessin pel davant en el marcador. tot i la manca d’un jugador durant tota la segona part i que va fer que els jugadors restants es multipliquessin en el camp, la U. D. Riudecols va continuar intentant fer el seu joc i retallar diferències. Fruit d’aquesta insistència, i quan quedaven poc menys de cinc minuts pel final del partit, l’Eloy va aconseguir empatar el partit.
Semblava que el nostre esforç havia obtingut el seu premi, però no vam saber conservar el resultat, i els canvis de posició d’alguns jugadors (l’esforç de tot el partit passava factura) van fer que ens descentréssim en excés, i això va ser aprofitat per l’Alcover que ens dues jugades d’atac va superar als nostres jugadors i marcar dos gols que no reflectien el que fins aleshores s’havia vist en el camp.
Poc després l’àrbitre xiulava el final del partit, i el nostre equip que marxava del camp amb una cara de tonto, ja que encara nos ens crèiem el que havia passat.
Conclusions del partit, tot i el resultat la imatge que es va donar va ser prou bona, jugar gairebé tot el partit amb un home menys i amb les condicions en les que estava el nostre equip té molt mèrit, i més quan vam estar a punt de treure algun punt del camp, però la nostra falta de físic i maduresa al final del partit ens va passar factura, i no vam saber conservar el resultat. Esperem aprendre’n per la setmana que ve, ja que tenim un partit molt complicat davant del Porrera, un vell rival de la categoria. Us hi esperem a tots. FORÇA RIUDECOLS!!!
DERROTA CONTRA EL LÍDER
U.D.RIUDECOLS 2 U.E.MASPUJOLS 5
La U. D. Riudecols continua amb la seva mala ratxa de resultats, i perd de forma contundent davant d’un dels líders de la categoria.
Després de la dolorosa derrota de la setmana passada ens tocava un partit molt complicat davant del Maspujols, no tant pel fet de ser un dels equips capdavanters de la lliga (que també), com per la falta d’efectius del nostre equip. Ja sigui per la marxa de certs jugadors, per les sancions d’altres, per les absències per motius diversos, o per la plaga de lesions que ens afecta, però el fet és que arribat al punt d’haver de fer fitxa a dos ex-jugadors que ja s’havien retirat, i que han tornat per donar-nos un cop de ma en aquest tram final de lliga. Pot sobtar, però és que si no ho haguéssim fet així, la trista realitat és que aquesta setmana no érem ni onze per fer l’equip. Des d’aquestes línies volem donar les gràcies al Xavi González i a l’Alfredo Isern per aquest gest que els honra, gràcies a tots dos!!!
Tot i aquest panorama, el nostre equip es presentava amb ganes de donar la cara i posar-li les coses difícils al Maspujols. Durant la primera part va ser així, i es va poder veure un partit bastant igualat, sense un clar dominador sobre l’altre, i sense que hi haguessin gaires oportunitats de gol, però les poques que hi van haver van estar repartides, tal i com reflectiria el marcador al final dels primers 45 minuts.
El primer equip en marcar va ser la U. D. Riudecols, en una jugada d’atac, el porter rival va fer un penal clar sobre el Robert, sent ell mateix l’encarregat de xutar-lo i d’avançar al nostre equip.
Malauradament no vam poder mantenir aquest avantatge fins al final, ja que quan quedaven poc més de 5 minuts pel final de la primera part, un dels jugadors del Maspujols amb una internada fins la línia de fons, va fer una passada que va col•locar la pilota a un dels seus companys per a que pogués rematar a plaer sense que ningú del nostre equip pogués fer res per evitar-ho.
A la segona part les coses ja van canviar, després del bon paper fet a la primera part, aquest esforç el vam pagar a la segona, i molt especialment els dos veterans que van haver de ser substituïts. Van fer una primera part molt bona, però la falta de forma i l’edat els hi va passar massa factura per poder continuar, però durant el temps que van ser al camp van ser dels més destacats de la U. D. Riudecols, demostrant allò de que ‘quien tuvo, retuvo’. Aquests canvis van trastocar tot l’esquema del nostre equip, i van fer que tinguéssim uns quinze o vint minuts de desconcert general que van saber ser aprofitats per l’equip del Maspujols, que ens van fer quatre gols pràcticament seguits, i que ens van trencar de manera definitiva. S’ha dir que tot i aquest marcador, el fet és que per ser un dels líders de la categoria, es va veure poc futbol al camp, ja que es dedicaven a tirar pilotes llargues i aprofitar les oportunitats que això creava.
Tot i això, el nostre també va disposar d’alguna que altra ocasió per marcar, en una d’elles ens van anular un gol, i en una altra vam poder marcar un gol que maquillava una mica el resultat i que va venir d’una combinació entre el David Molero i el Sergi.
A 10 minuts pel final van expulsar un jugador del Maspujols, però donada la diferència en el marcador, ja va ser impossible d’aprofitar aquest avantatge numèric.
Conclusions del partit, vam millorar la imatge de la setmana passada, però sembla que algú ens hagi fet alguna espècie de conjur, perquè tantes desgràcies juntes costen d’explicar i assimilar. De totes maneres, ara el que ens queda és acabar la temporada com es pugui i de la manera més digna possible. D’aquí dues setmanes contra l’Alcover, tindrem una nova oportunitat per redreçar aquesta situació. Us hi esperem a tots. FORÇA RIUDECOLS!!!
DERROTA HUMILIANT I AMB MAJÚSCULES
C. F. POBLA DE MAFUMET B 5 – U. D. RIUDECOLS 0
En un partit per oblidar la U. D. Riudecols perd de forma clara i contundent davant d’un rival que es va mostrar totalment superior al nostre equip.
Després de la victòria de la setmana passada, aquesta jornada teníem un partit molt complicat, era contra un rival que ja ens va deixar en evidència en l’enfrontament de la primera volta. A més a més, i per no perdre el costum, ens tornàvem a presentar amb un equip de circumstàncies i amb els jugadors justos per poder disputar el partit, ja que els que hi havia a la banqueta estaven lesionats i sense possibilitats de jugar. Si a tot això li sumem la falta de físic dels nostres jugadors, el jugar en un camp de gespa, la calor, i el nivell superior del rival, llavors és molt fàcil d’explicar el resultat del partit.
No havia passat ni un minut des del xiulet inicial, i en la primera jugada de la Pobla, els seus davanters ja van guanyar l’esquena a la nostra defensa, plantant-se sols davant del porter i marcant el primer gol de la tarda. Primera gerra d’aigua freda. Però és que en una repetició de la jugada i quan no havien passat ni cinc minuts més va venir el segon gol de la Pobla, i per sinó n’hi havia prou cap al minut quinze van marcar el tercer gol pel seu equip. Estava clar que no seria la nostra tarda, com així es va demostrar.
La Pobla, mitjançant passades llargues a l’espai, i amb incorporacions des del darrera del seus davanters deixava una vegada i una altra en evidència a la nostra mitja i defensa. Per la nostra banda intentàvem crear alguna jugada de perill, però sense gaire èxit, només vam tenir dues clares oportunitats de marcar, una de l’Adrià i l’altra del Robert, però com sempre, vam tenir la mala sort de no transformar-ne cap.
Els minuts anaven passant i la Pobla va baixar una mica el ritme, i això va fer que el resultat no es tornés a bellugar durant aquesta primera part.
A la segona part, la U. D. Riudecols va sortir una mica més endollada, i en els primers minuts va semblar que podria, com a mínim, intentar maquillar el resultat, ja que per uns moments va portar la iniciativa del partit. Només va ser un miratge, ja que una vegada es van acabar les forces, va ser la Pobla la que va tornar a ser la dominadora absoluta de l’enfrontament, i en dos contraatacs més va marcar dos gols més que feien la derrota encara més dolorosa i humiliant. Entremig d’aquests gols, es va lesionar l’Eloy, i vam haver de jugar els últims minuts amb un home menys, però sincerament, ni que haguéssim estat dotze, tampoc haguéssim fet res de bo.
Conclusions del partit, poca a dir, només va existir un equip al camp, i la U. D. Riudecols es va limitar a fer de convidat de pedra davant l’exhibició que va fer la Pobla. Va faltar físic, actitud, joc... en definitiva de tot. O ens posem les piles, o els partits que queden per acabar la temporada poden un autèntic calvari. Per si no n’hi havia prou, la setmana que ve ens vista el Maspujols, esperem que puguem solucionar aquesta papereta millor del que ho hem fet aquestes últimes setmanes. Ara més que mai. FORÇA RIUDECOLS!!!
En un partit per oblidar la U. D. Riudecols perd de forma clara i contundent davant d’un rival que es va mostrar totalment superior al nostre equip.
Després de la victòria de la setmana passada, aquesta jornada teníem un partit molt complicat, era contra un rival que ja ens va deixar en evidència en l’enfrontament de la primera volta. A més a més, i per no perdre el costum, ens tornàvem a presentar amb un equip de circumstàncies i amb els jugadors justos per poder disputar el partit, ja que els que hi havia a la banqueta estaven lesionats i sense possibilitats de jugar. Si a tot això li sumem la falta de físic dels nostres jugadors, el jugar en un camp de gespa, la calor, i el nivell superior del rival, llavors és molt fàcil d’explicar el resultat del partit.
No havia passat ni un minut des del xiulet inicial, i en la primera jugada de la Pobla, els seus davanters ja van guanyar l’esquena a la nostra defensa, plantant-se sols davant del porter i marcant el primer gol de la tarda. Primera gerra d’aigua freda. Però és que en una repetició de la jugada i quan no havien passat ni cinc minuts més va venir el segon gol de la Pobla, i per sinó n’hi havia prou cap al minut quinze van marcar el tercer gol pel seu equip. Estava clar que no seria la nostra tarda, com així es va demostrar.
La Pobla, mitjançant passades llargues a l’espai, i amb incorporacions des del darrera del seus davanters deixava una vegada i una altra en evidència a la nostra mitja i defensa. Per la nostra banda intentàvem crear alguna jugada de perill, però sense gaire èxit, només vam tenir dues clares oportunitats de marcar, una de l’Adrià i l’altra del Robert, però com sempre, vam tenir la mala sort de no transformar-ne cap.
Els minuts anaven passant i la Pobla va baixar una mica el ritme, i això va fer que el resultat no es tornés a bellugar durant aquesta primera part.
A la segona part, la U. D. Riudecols va sortir una mica més endollada, i en els primers minuts va semblar que podria, com a mínim, intentar maquillar el resultat, ja que per uns moments va portar la iniciativa del partit. Només va ser un miratge, ja que una vegada es van acabar les forces, va ser la Pobla la que va tornar a ser la dominadora absoluta de l’enfrontament, i en dos contraatacs més va marcar dos gols més que feien la derrota encara més dolorosa i humiliant. Entremig d’aquests gols, es va lesionar l’Eloy, i vam haver de jugar els últims minuts amb un home menys, però sincerament, ni que haguéssim estat dotze, tampoc haguéssim fet res de bo.
Conclusions del partit, poca a dir, només va existir un equip al camp, i la U. D. Riudecols es va limitar a fer de convidat de pedra davant l’exhibició que va fer la Pobla. Va faltar físic, actitud, joc... en definitiva de tot. O ens posem les piles, o els partits que queden per acabar la temporada poden un autèntic calvari. Per si no n’hi havia prou, la setmana que ve ens vista el Maspujols, esperem que puguem solucionar aquesta papereta millor del que ho hem fet aquestes últimes setmanes. Ara més que mai. FORÇA RIUDECOLS!!!
TRES PUNTS DE CARÀCTER
U. D. RIUDECOLS 2 - F. C. ALMOSTER 1
La U. D. Riudecols per fi torna a guanyar un partit, i encara que no ofereix un joc per enlluernar, sí que, com a mínim, torna a fer una demostració de coratge i esperit de lluita.
Ja sigui pels resultats de les últimes setmanes o senzillament perquè ja tocava, però el fet és que el nostre equip va poder tornar a sumar els tres punts d’una victòria. I això que ens tornàvem a presentar amb un equip de circumstàncies i amb un únic canvi a la banqueta. I és que amb això tampoc no tenim gaire sort últimament, ja que se’ns acumulen les sancions i les lesions per moments, però hi hagi qui hagi al camp sempre s’intenta fer-ho el millor possible, després surt el que surt, però com a mínim l’actitud i les ganes no s’han de perdre mai.
A la primera part es va veure un intercanvi de joc entre els dos equips, però sense un clar dominador del partit, cadascú disposava de les seves oportunitats però sense que n’hi hagués cap de clara. La única, va ser un mà a mà entre l’Adrià i el porter rival que per poc no va acabar en gol. Els minuts van anar passant fins arribar a la mitja part amb el mateix resultat que quan es va començar el partit.
A la segona part ja es va veure un partit una mica més animat, quan portàvem un quart d’hora, l’Almoster, aprofitant una pilota llarga i un error de marcatge de la nostra defensa, va situar un dels seus davanters sol davant del Fran, sense que aquest pogués fer res per evitar el primer gol de la tarda.
Semblava que es tornaria a repetir el mateix de les últimes setmanes, però aquesta vegada no va ser així. La U. D. Riudecols va continuar buscant l’empat, a la vegada que aguantava les envestides de l’Almoster. Fruit d’això, i gràcies a una passada a l’espai a l’estil Michael Laudrup, el Papió va col·locar una pilota en una posició immillorable, en la que hi havia l’Eloy esperant-la (havia tornat per ajudar-nos a causa de les baixes, i renoi quin retorn!!). Es va fer un lloc entre els defenses i va poder rematar a plaer, marcant el gol de l’empat i que ens donava ànims per continuar dins del partit.
Així va ser, ja que vam veure que podíem guanyar el partit, i ho vam buscar de totes les maneres, amb l’empat no en teníem prou, i com a exemple, reclamàvem a l’Àrbitre que controlés el temps en cada jugada, ja que vèiem que ens podíem endur els tres punts.
Gràcies a aquest esperit va venir el segon gol pèl nostre equip, en una jugada d’atac i després d’una sèrie d’embolics i rebots dins l’àrea visitant, la pilota va quedar morta dins l’àrea petita, on una altra vegada l’Eloy va rematar sense oposició i d’aquesta manera ens posava pel davant en el marcador.
No hi va haver temps per gaire cosa més, i poc després l’àrbitre xiulava el final del partit, i la U. D. Riudecols que per fi podia tornar a donar una alegria a la seva afició.
Conclusions del partit, no vam fer un gran joc, però com a mínim l’actitud i les ganes van ser les correctes, i això ens va permetre trencar la mala ratxa de resultats i tornar a guanyar un partit. Esperem que això ens doni forces de cara als pròxims compromisos i puguem tornar a remuntar unes quantes posicions en la classificació. La setmana que ve contra la Pobla de Mafumet serà una bona ocasió per a comprovar-ho. Us hi esperem a tots. FORÇA RIUDECOLS!!!
La U. D. Riudecols per fi torna a guanyar un partit, i encara que no ofereix un joc per enlluernar, sí que, com a mínim, torna a fer una demostració de coratge i esperit de lluita.
Ja sigui pels resultats de les últimes setmanes o senzillament perquè ja tocava, però el fet és que el nostre equip va poder tornar a sumar els tres punts d’una victòria. I això que ens tornàvem a presentar amb un equip de circumstàncies i amb un únic canvi a la banqueta. I és que amb això tampoc no tenim gaire sort últimament, ja que se’ns acumulen les sancions i les lesions per moments, però hi hagi qui hagi al camp sempre s’intenta fer-ho el millor possible, després surt el que surt, però com a mínim l’actitud i les ganes no s’han de perdre mai.
A la primera part es va veure un intercanvi de joc entre els dos equips, però sense un clar dominador del partit, cadascú disposava de les seves oportunitats però sense que n’hi hagués cap de clara. La única, va ser un mà a mà entre l’Adrià i el porter rival que per poc no va acabar en gol. Els minuts van anar passant fins arribar a la mitja part amb el mateix resultat que quan es va començar el partit.
A la segona part ja es va veure un partit una mica més animat, quan portàvem un quart d’hora, l’Almoster, aprofitant una pilota llarga i un error de marcatge de la nostra defensa, va situar un dels seus davanters sol davant del Fran, sense que aquest pogués fer res per evitar el primer gol de la tarda.
Semblava que es tornaria a repetir el mateix de les últimes setmanes, però aquesta vegada no va ser així. La U. D. Riudecols va continuar buscant l’empat, a la vegada que aguantava les envestides de l’Almoster. Fruit d’això, i gràcies a una passada a l’espai a l’estil Michael Laudrup, el Papió va col·locar una pilota en una posició immillorable, en la que hi havia l’Eloy esperant-la (havia tornat per ajudar-nos a causa de les baixes, i renoi quin retorn!!). Es va fer un lloc entre els defenses i va poder rematar a plaer, marcant el gol de l’empat i que ens donava ànims per continuar dins del partit.
Així va ser, ja que vam veure que podíem guanyar el partit, i ho vam buscar de totes les maneres, amb l’empat no en teníem prou, i com a exemple, reclamàvem a l’Àrbitre que controlés el temps en cada jugada, ja que vèiem que ens podíem endur els tres punts.
Gràcies a aquest esperit va venir el segon gol pèl nostre equip, en una jugada d’atac i després d’una sèrie d’embolics i rebots dins l’àrea visitant, la pilota va quedar morta dins l’àrea petita, on una altra vegada l’Eloy va rematar sense oposició i d’aquesta manera ens posava pel davant en el marcador.
No hi va haver temps per gaire cosa més, i poc després l’àrbitre xiulava el final del partit, i la U. D. Riudecols que per fi podia tornar a donar una alegria a la seva afició.
Conclusions del partit, no vam fer un gran joc, però com a mínim l’actitud i les ganes van ser les correctes, i això ens va permetre trencar la mala ratxa de resultats i tornar a guanyar un partit. Esperem que això ens doni forces de cara als pròxims compromisos i puguem tornar a remuntar unes quantes posicions en la classificació. La setmana que ve contra la Pobla de Mafumet serà una bona ocasió per a comprovar-ho. Us hi esperem a tots. FORÇA RIUDECOLS!!!
DERROTA NOCTURNA
VALLMOLL C. D. 1 - U. D. RIUDECOLS 0
Continua la mala ratxa i la U. D. Riudecols perd un altre partit en aquesta segona volta, i és que és molt difícil guanyar quan no es xuta cap vegada entre els tres pals.
Tocava partit entre setmana, concretament el que es va haver de suspendre per culpa de la pluja, i el nostre equip es presentava amb ganes de canviar la dinàmica en la que estava immers. Però no va ser possible, ja que el Valmoll hi va posar més ganes, i si les altres setmanes ens queixàvem de que no aprofitàvem les oportunitats de les que disposàvem, aquesta vegada encara va ser pitjor, ja que es pot dir que durant els 90 minuts no vam fer un xut entre els pals, i evidentment així no es pot guanyar un partit.
Començava la primera part i el Vallmoll de seguida va demostrar que ens donaria guerra, des del primer minut pressionava las nostres jugadors en totes les línies de joc, i això va fer que no juguéssim gens còmodes, sense gaires idees i sense apropar-nos a la porteria rival amb un mínim de perill. Per la seva banda, el Vallmoll feia el seu partit, i entre una jugada i altra s’anava acostant a la nostra porteria, però per sort, de coment, la poder mantenir a zero. La primera part es pot resumir en un intercanvi de pilotades entre els dos equips, però amb el control i les ocasions més clares del costat de l’equip local.
A la segona part es va mantenir la mateixa tònica de la primera, és a dir, control i domini del Vallmoll, però amb la U. D. Riudecols aguantant al darrera i mantenint la porteria a zero. Però, una vegada més, els errors comesos els vam pagar massa cars, en una jugada d’atac del Vallmoll, el nostre equip va aconseguir rebutjar en un primer moment la pilota, però una falta d’entesa entre els nostres jugadors va ser aprofitada pels davanters locals, i d’aquesta manera marcaven el primer i únic gol de la nit. La U. D. Riudecols va intentar igualar el marcador, però si no vam poder apropar-nos a la porteria rival durant els 80 primers minuts estava clar que amb el poc temps que quedava tampoc no ho faríem, com així va ser. Al final 1 a 0 a favor del Vallmoll, i la U. D. Riudecols que s’enfonsa una mica més en al zona mitja de la taula.
Conclusions del partit, no fa falta dir gaire cosa, el Vallmoll hi va posar mes ganes i actitud que nosaltres, i si a més a més vam estar tant poc encertats de cara a porteria, doncs llavors és ben fàcil explicar aquest resultat. Esperem que de cara al cap de setmana, puguem canviar d’una vegada aquesta mala ratxa de resultats, i que per fi puguem tornar a donar una alegria a la nostra afició, que ja se la mereix. Us hi esperem a tots. FORÇA RIUDECOLS!!!
Continua la mala ratxa i la U. D. Riudecols perd un altre partit en aquesta segona volta, i és que és molt difícil guanyar quan no es xuta cap vegada entre els tres pals.
Tocava partit entre setmana, concretament el que es va haver de suspendre per culpa de la pluja, i el nostre equip es presentava amb ganes de canviar la dinàmica en la que estava immers. Però no va ser possible, ja que el Valmoll hi va posar més ganes, i si les altres setmanes ens queixàvem de que no aprofitàvem les oportunitats de les que disposàvem, aquesta vegada encara va ser pitjor, ja que es pot dir que durant els 90 minuts no vam fer un xut entre els pals, i evidentment així no es pot guanyar un partit.
Començava la primera part i el Vallmoll de seguida va demostrar que ens donaria guerra, des del primer minut pressionava las nostres jugadors en totes les línies de joc, i això va fer que no juguéssim gens còmodes, sense gaires idees i sense apropar-nos a la porteria rival amb un mínim de perill. Per la seva banda, el Vallmoll feia el seu partit, i entre una jugada i altra s’anava acostant a la nostra porteria, però per sort, de coment, la poder mantenir a zero. La primera part es pot resumir en un intercanvi de pilotades entre els dos equips, però amb el control i les ocasions més clares del costat de l’equip local.
A la segona part es va mantenir la mateixa tònica de la primera, és a dir, control i domini del Vallmoll, però amb la U. D. Riudecols aguantant al darrera i mantenint la porteria a zero. Però, una vegada més, els errors comesos els vam pagar massa cars, en una jugada d’atac del Vallmoll, el nostre equip va aconseguir rebutjar en un primer moment la pilota, però una falta d’entesa entre els nostres jugadors va ser aprofitada pels davanters locals, i d’aquesta manera marcaven el primer i únic gol de la nit. La U. D. Riudecols va intentar igualar el marcador, però si no vam poder apropar-nos a la porteria rival durant els 80 primers minuts estava clar que amb el poc temps que quedava tampoc no ho faríem, com així va ser. Al final 1 a 0 a favor del Vallmoll, i la U. D. Riudecols que s’enfonsa una mica més en al zona mitja de la taula.
Conclusions del partit, no fa falta dir gaire cosa, el Vallmoll hi va posar mes ganes i actitud que nosaltres, i si a més a més vam estar tant poc encertats de cara a porteria, doncs llavors és ben fàcil explicar aquest resultat. Esperem que de cara al cap de setmana, puguem canviar d’una vegada aquesta mala ratxa de resultats, i que per fi puguem tornar a donar una alegria a la nostra afició, que ja se la mereix. Us hi esperem a tots. FORÇA RIUDECOLS!!!
CONTINUA LA MALEDICCIÓ DEL CAMP DE GESPA DE CAMBRILS
ASS. VILAFORTUNY 4 - U. D. RIUDECOLS 1
Torna a repetir-se la mateixa pel·lícula de la setmana passada, i la U. D. Riudecols perd un altre partit en el camp maleït de Cambrils, i ja van...
Aquesta setmana teníem partit difícil, jugàvem al camp de gespa de Cambrils, un escenari en el que si la memòria no ens falla encara no hem guanyat mai; jugàvem diumenge al matí; i l’equip tornava a ser de circumstàncies, sense gaires canvis i sense porter, sort del Manu que s’hi va posar a última hora tot i estar lesionat. Però tot i això, el més trist és que es va repetir el mateix guió de la setmana passada, és a dir, les oportunitats pel nostre equip, i els gols pel rival. I així és molt difícil de puntuar, com així va ser.
A la primera part el domini va ser nostre, i les oportunitats també, però una vegada més, els gols van ser pel rival. La U. D. Riudecols va disposar de moltes ocasions per marcar, però ens va faltar l’encert i la definició en els últims metres. Podíem haver anat perfectament al descans amb una renta de dos gols, però no va ser així, i en una de les poques jugades d’atac del Vilafortuny, van ser ells els que es van avançar en el marcador. Un dels seus davanters va guanyar l’esquena i la posició a la nostra defensa, i amb una rematada de cap, va marcar el primer gol del partit.
El gol de la primera part ens va passar massa factura, ja que a la segona part les oportunitats ja començaven a estar més repartides, i fruit d’això va venir el segon gol del Vilafortuny. Per sort, ens vam poder mantenir dins del partit, ja que després d’una passada des del mig del camp del Víctor, el Robert marcava el gol que mantenia les nostres aspiracions de puntuar.
Ara bé, només va ser una il·lusió, ja que encara que la U. D. Riudecols ho intentava, continuava sense aprofitar les oportunitats de les que disposava, ja que en més d’una ocasió es jugava més amb el cor que amb el cap. Per la seva banda el Vilafortuny continuava fent el seu partit, parava el joc amb faltes quan més li convenia, i també creava les seves oportunitats de gol. Quan quedava poc pel final del partit, i després de treure ràpid una falta, un dels seus davanters va marcar el tercer gol que ja va tallar definitivament totes les nostres esperances de retallar distàncies en el marcador.
Per si encara no n’hi havia prou, i amb el temps pràcticament esgotat, després d’un córner de l’equip local i rebuig de la nostra defensa, el Vilafortuny va marcar el quart del dia.
Poc després l’àrbitre xiulava el final del partit, i la maledicció del camp de gespa de Cambrils que continua portant disgustos al nostre equip i afició.
Conclusions del partit, tal i com dèiem la setmana passada, ens va tornar a passar el mateix, és a dir, les oportunitats són per la U. D. Riudecols i els gols per l’equip rival, i és que ens falta acabar de definir les moltes ocasions de les que disposem, a la vegada que també hem d’estar més atents a l’hora de defensar i intentar impedir les dels equips rivals. Esperem que tothom en prengui nota, ja que aquesta setmana tenim dos partits per intentar redreçar la situació, dijous a Vallmoll (el partit aplaçat per la pluja), i dissabte a casa contra l’Almoster. Us hi esperem a tots. FORÇA RIUDECOLS!!!
Torna a repetir-se la mateixa pel·lícula de la setmana passada, i la U. D. Riudecols perd un altre partit en el camp maleït de Cambrils, i ja van...
Aquesta setmana teníem partit difícil, jugàvem al camp de gespa de Cambrils, un escenari en el que si la memòria no ens falla encara no hem guanyat mai; jugàvem diumenge al matí; i l’equip tornava a ser de circumstàncies, sense gaires canvis i sense porter, sort del Manu que s’hi va posar a última hora tot i estar lesionat. Però tot i això, el més trist és que es va repetir el mateix guió de la setmana passada, és a dir, les oportunitats pel nostre equip, i els gols pel rival. I així és molt difícil de puntuar, com així va ser.
A la primera part el domini va ser nostre, i les oportunitats també, però una vegada més, els gols van ser pel rival. La U. D. Riudecols va disposar de moltes ocasions per marcar, però ens va faltar l’encert i la definició en els últims metres. Podíem haver anat perfectament al descans amb una renta de dos gols, però no va ser així, i en una de les poques jugades d’atac del Vilafortuny, van ser ells els que es van avançar en el marcador. Un dels seus davanters va guanyar l’esquena i la posició a la nostra defensa, i amb una rematada de cap, va marcar el primer gol del partit.
El gol de la primera part ens va passar massa factura, ja que a la segona part les oportunitats ja començaven a estar més repartides, i fruit d’això va venir el segon gol del Vilafortuny. Per sort, ens vam poder mantenir dins del partit, ja que després d’una passada des del mig del camp del Víctor, el Robert marcava el gol que mantenia les nostres aspiracions de puntuar.
Ara bé, només va ser una il·lusió, ja que encara que la U. D. Riudecols ho intentava, continuava sense aprofitar les oportunitats de les que disposava, ja que en més d’una ocasió es jugava més amb el cor que amb el cap. Per la seva banda el Vilafortuny continuava fent el seu partit, parava el joc amb faltes quan més li convenia, i també creava les seves oportunitats de gol. Quan quedava poc pel final del partit, i després de treure ràpid una falta, un dels seus davanters va marcar el tercer gol que ja va tallar definitivament totes les nostres esperances de retallar distàncies en el marcador.
Per si encara no n’hi havia prou, i amb el temps pràcticament esgotat, després d’un córner de l’equip local i rebuig de la nostra defensa, el Vilafortuny va marcar el quart del dia.
Poc després l’àrbitre xiulava el final del partit, i la maledicció del camp de gespa de Cambrils que continua portant disgustos al nostre equip i afició.
Conclusions del partit, tal i com dèiem la setmana passada, ens va tornar a passar el mateix, és a dir, les oportunitats són per la U. D. Riudecols i els gols per l’equip rival, i és que ens falta acabar de definir les moltes ocasions de les que disposem, a la vegada que també hem d’estar més atents a l’hora de defensar i intentar impedir les dels equips rivals. Esperem que tothom en prengui nota, ja que aquesta setmana tenim dos partits per intentar redreçar la situació, dijous a Vallmoll (el partit aplaçat per la pluja), i dissabte a casa contra l’Almoster. Us hi esperem a tots. FORÇA RIUDECOLS!!!
NOVA DERROTA DE LA U.D.RIUDECOLS, TOT I NO FER UN MAL PARTIT
En una repetició d’altres partits la U. D. Riudecols torna a perdre davant el Marina Cambrils, i és que el nostre equip va pagar massa cars els errors comesos durant el partit.
Després de la parada de les últimes setmanes, el nostre equip tornava a jugar al seu camp, el seu rival era el Marina Cambrils, un equip que sempre ens costa guanyar, i aquesta vegada no va ser diferent de les anteriors. La U. D. Riudecols es presentava amb un equip molt condicionat per les baixes, sancions i lesions de diferents jugadors, per no tenir, no vam tenir ni entrenador, ja que també es va posar malalt a última hora, però tot i aquest munt de contratemps, vam presentar un equip disposat a emportar-se els tres punts.
La primera part va ser de domini local, ja que va ser la U. D. Riudecols la que va portar la iniciativa del partit. Era el nostre equip el que tenia el control de la pilota, i també el que disposava de les ocasions més clares de gol, però una vegada més, ens va faltar l’encert final de cara a porteria, ja que arribàvem bé, però ens faltava acabar de definir les jugades. Per l’altra banda, el Marina Cambrils va saber aprofitar les poques ocasions de les que va disposar, en una jugada de contraatac, un dels seus jugadors va aprofitar una passada a l’espai per internar-se per la banda i fer un centre al mig de l’àrea, on hi havia dos dels seus companys esperant la pilota, i va ser un d’ells el que va rematar i va fer pujar el primer gol al marcador. S’ha de dir, que la jugada es podia haver invalidat per un fora de joc dubtós d’algun dels jugadors, l’àrbitre no ho va veure així, i el Marina Cambrils s’avançava en el marcador. En definitiva, la mateixa historia de sempre, les oportunitats pel nostre equip i els gols pel rival.
A la segona part semblava que les coses podien canviar, ja que en una jugada molt embolicada la U. D. Riudecols va empatar el partit. En una internada per la banda, l’Ivan va fer un xut fort i col·locat que va poder ser desviat entre el porter i el pal, la pilota va quedar morta davant de la porteria entre les cames de diversos jugadors, anticipant-se a la resta, el Sergi es va fer amb la pilota i va marcar el gol de l’empat pel nostre equip.
Malauradament aquesta setmana la sort no estava de la nostra part, ja que poc després, un dels jugadors del Marina Cabrils va fer un xut sense aparentment perill, però el nostre porter, pensant-se que la pilota anava fora, no va fer cap gest per aturar-la, però no va ser així, i la pilota va anar a parar al fons de la xarxa, deixant-nos a tots una cara de tontos que no ens esperàvem.
Poc després i en una jugada d’anticipació, un dels seus davanters ens va robar la cartera al mig del camp, de tal manera que es va plantar sol davant del porter sense que ell pogués fer res per impedir el tercer gol del Marina Cambrils.
Tot i aquest munt de contratemps el nostre equip no es va ensorrar, i ho va continuar intentant, fruit d’això va venir el gol del Fabio, internant-se per la banda va fer un xut que no va poder aturar el porter i que retallava una mica les distàncies.
Per desgràcia, aquesta esperança de remuntada només va ser un miratge, ja que uns minuts més tard, l’Aleix va sortir amb la pilota controlada des del darrera, no va trobar cap company per poder-li passar, i al final li van prendre entre dos dels jugadors rivals, els quals es van plantar davant la porteria, on amb una combinació entre els dos van marcar el quart gol pel seu equip. Per si no teníem prou contratemps, el David Molero, intentant aturar la pilota, es va donar un fort cop al genoll amb el pal de la porteria, es va haver de retirar lesionat i el seu lloc el va haver d’ocupar l’Aleix ja que ja havíem fet tots els canvis. Des d’aquestes línies esperem que no sigui res i que es pugui recuperar ben aviat, tant ell com l’Albert Valls, que també es va haver de retirar mig tocat.
Al final 2 a 4 a favor del Marina Cambrils, i la sensació que el marcador no reflectia el que s’havia vist al camp, però és el que passa quan no aprofites les teves oportunitats.
Conclusions del partit, va millorar la imatge del nostre equip després de la que vam oferir en l’últim partit contra el Salou, però el resultat també va ser una derrota. És el que ens passa masses vegades, les oportunitats són per la U. D. Riudecols i els gols per l’equip rival, i és que ens falta acabar de definir les moltes ocasions de les que disposem, a la vegada que també hem d’estar més atents a l’hora de defensar i intentar impedir les dels equips rivals. Esperem que tothom en prengui nota i tornem a la bona ratxa de resultats i joc que portàvem fins fa poc. La setmana que ve contra el Vilafortuny serà una bona oportunitat per a comprovar-ho. Us hi esperem a tots. FORÇA RIUDECOLS!!!
VERGONYÓS!!!
SALOU, U. D. "B" 8 - U. D. RIUDECOLS 1
La U. D. Riudecols trenca la seva bona ratxa de joc i resultats, i en un partit per oblidar fa un dels pitjors partits dels últims anys i encaixa una golejada de les que fan mal.
Ja feia masses partits que estàvem en una bona dinàmica de joc i resultats, i ja sabem que el nostre equip de quan en quan ens dóna una decepció d’aquelles bones, i aquesta ja feia massa temps que no es produïa, el que no es pensava ningú és que fos tan contundent. I és que hi ha maneres i maneres de perdre, però el que no es pot fer és llençar el partit de la manera que ho vam fer, però és el que passa quan es juga sense ganes ni actitud.
Val a dir que ens vam presentar amb un equip de circumstàncies, marcat per les baixes, les lesions i les sancions, i que feia que més d’un jugador no ho fes al seu lloc habitual, però això no és excusa pel que es va veure al camp. No feia ni cinc minuts des del xiulet inicial, i el Salou ja havia marcat el seu primer gol, un dels seus davanters es va internar per la banda, va centrar, i un dels seus companys, lliure de marcatge, va rematar a plaer sense que ningú hi pogués fer res.
Poc després, un dels davanters locals, en una jugada d’atac, va fer un xut des de dins de l’àrea gran tot sol i sense que ningú el marqués, i fent el segon gol de la tarda. Una mica més tard, un altre dels jugadors del Salou es va internar per la banda sense que ningú dels nostres jugadors fos capaç de parar-lo, va entrar fins dins de l’àrea petita i va poder xutar a plaer i marcar el tercer gol del seu equip.
No portàvem ni quinze minuts de joc i ja perdíem per 3 a 0, i és que és el que passa quan es surt al camp amb una ‘caraja’ de primera divisió, que per poc que l’altre equip hi posi una mica de ganes, llavors quan te’n vols donar compte ja no hi ets a temps per reaccionar.
Per si no n’hi havia prou, cap al minut 20 el Javi va veure la targeta vermella directa per una entrada a destemps en la que va escombrar uns dels jugadors del Salou. Amb aquest panorama se’ns presentava un partit força complicat, però malgrat tot això els nostres jugadors no demostraven gaires signes de reacció, i fruit d’això, i de múltiples errades col•lectives, van venir dos gols més amb els que es va arribar al final de la primera part.
Començava la segona part amb un marcador de 5 a 0 a favor del Salou, i el nostre equip ja només podia aspirar a acabar el partit de la manera més digna possible. En aquest segon temps ja sigui perquè el nostre equip hi va posar una mica més de ganes o perquè el Salou va baixar de revolucions, el cert és que es va veure un partit una mica més igualat, malgrat tot, la U. D. Riudecols va encaixar dos gols més que posaven el marcador amb un global de 7 a 0.
Va ser llavors quan el nostre equip va aconseguir marcar el gol de l’honor, però que ni de lluny maquillava el ridícul que estàvem patint. En una sacada de córner el Sergi es va anticipar als seus marcadors, i va rematar de cap fent el primer i únic gol per la U. D. Riudecols.
Per si no n’hi havia prou, poc abans de que s’acabés el partit l’àrbitre li va xiular un penal al Jordi Mariné, que la veritat és que vist el resultat i el poc temps que quedava per a finalitzar el partit, se’l podia haver estalviat, però no va ser així, i el Salou va marcar el seu vuitè gol, amb el que finalitzava una golejada d’escàndol.
Conclusions del partit, un desastre, des del primer a l’últim minut. Feia molts anys que el nostre equip no donava una imatge tan vergonyosa i encaixava una golejada tan humiliant. I és que si perds perquè l’altre equip és molt superior a tu, doncs no hi ha res a dir, però el que no es pot tolerar és que un equip de nivell similar al nostre ens derroti d’aquesta manera tan dolorosa, però és el que passa quan més d’un jugador surt al camp sense ganes ni actitud. Ara tenim dues setmanes per descansar i pair aquesta derrota, i després toca partit contra el Vallmoll, esperem que tothom prengui nota dels seus errors i tornem a la bona dinàmica que portàvem fins aquesta setmana. Ara més que mai FORÇA RIUDECOLS!!!
La U. D. Riudecols trenca la seva bona ratxa de joc i resultats, i en un partit per oblidar fa un dels pitjors partits dels últims anys i encaixa una golejada de les que fan mal.
Ja feia masses partits que estàvem en una bona dinàmica de joc i resultats, i ja sabem que el nostre equip de quan en quan ens dóna una decepció d’aquelles bones, i aquesta ja feia massa temps que no es produïa, el que no es pensava ningú és que fos tan contundent. I és que hi ha maneres i maneres de perdre, però el que no es pot fer és llençar el partit de la manera que ho vam fer, però és el que passa quan es juga sense ganes ni actitud.
Val a dir que ens vam presentar amb un equip de circumstàncies, marcat per les baixes, les lesions i les sancions, i que feia que més d’un jugador no ho fes al seu lloc habitual, però això no és excusa pel que es va veure al camp. No feia ni cinc minuts des del xiulet inicial, i el Salou ja havia marcat el seu primer gol, un dels seus davanters es va internar per la banda, va centrar, i un dels seus companys, lliure de marcatge, va rematar a plaer sense que ningú hi pogués fer res.
Poc després, un dels davanters locals, en una jugada d’atac, va fer un xut des de dins de l’àrea gran tot sol i sense que ningú el marqués, i fent el segon gol de la tarda. Una mica més tard, un altre dels jugadors del Salou es va internar per la banda sense que ningú dels nostres jugadors fos capaç de parar-lo, va entrar fins dins de l’àrea petita i va poder xutar a plaer i marcar el tercer gol del seu equip.
No portàvem ni quinze minuts de joc i ja perdíem per 3 a 0, i és que és el que passa quan es surt al camp amb una ‘caraja’ de primera divisió, que per poc que l’altre equip hi posi una mica de ganes, llavors quan te’n vols donar compte ja no hi ets a temps per reaccionar.
Per si no n’hi havia prou, cap al minut 20 el Javi va veure la targeta vermella directa per una entrada a destemps en la que va escombrar uns dels jugadors del Salou. Amb aquest panorama se’ns presentava un partit força complicat, però malgrat tot això els nostres jugadors no demostraven gaires signes de reacció, i fruit d’això, i de múltiples errades col•lectives, van venir dos gols més amb els que es va arribar al final de la primera part.
Començava la segona part amb un marcador de 5 a 0 a favor del Salou, i el nostre equip ja només podia aspirar a acabar el partit de la manera més digna possible. En aquest segon temps ja sigui perquè el nostre equip hi va posar una mica més de ganes o perquè el Salou va baixar de revolucions, el cert és que es va veure un partit una mica més igualat, malgrat tot, la U. D. Riudecols va encaixar dos gols més que posaven el marcador amb un global de 7 a 0.
Va ser llavors quan el nostre equip va aconseguir marcar el gol de l’honor, però que ni de lluny maquillava el ridícul que estàvem patint. En una sacada de córner el Sergi es va anticipar als seus marcadors, i va rematar de cap fent el primer i únic gol per la U. D. Riudecols.
Per si no n’hi havia prou, poc abans de que s’acabés el partit l’àrbitre li va xiular un penal al Jordi Mariné, que la veritat és que vist el resultat i el poc temps que quedava per a finalitzar el partit, se’l podia haver estalviat, però no va ser així, i el Salou va marcar el seu vuitè gol, amb el que finalitzava una golejada d’escàndol.
Conclusions del partit, un desastre, des del primer a l’últim minut. Feia molts anys que el nostre equip no donava una imatge tan vergonyosa i encaixava una golejada tan humiliant. I és que si perds perquè l’altre equip és molt superior a tu, doncs no hi ha res a dir, però el que no es pot tolerar és que un equip de nivell similar al nostre ens derroti d’aquesta manera tan dolorosa, però és el que passa quan més d’un jugador surt al camp sense ganes ni actitud. Ara tenim dues setmanes per descansar i pair aquesta derrota, i després toca partit contra el Vallmoll, esperem que tothom prengui nota dels seus errors i tornem a la bona dinàmica que portàvem fins aquesta setmana. Ara més que mai FORÇA RIUDECOLS!!!
TRES PUNTS TREBALLATS
En un partit més complicat del que diu el resultat, la U. D. Riudecols torna a sumar tres punts que la tornen a acostar una mica més a la zona alta de la classificació.
Després de la derrota de la setmana passada, aquest dissabte teníem un partit que, a priori, semblava fàcil. I és que jugàvem contra el Mont-roig, un equip que enguany no està tenint una bona temporada, i es troba en les últimes posicions de la taula. Però com hem dit sempre, en aquesta categoria no hi ha cap rival fàcil, i si no jugues amb els cinc sentits, no et pots refiar de ningú, ja que qualsevol et pot guanyar. Per sort, vam saber imposar el nostre joc i mantenir-nos en tot moment pel davant en el marcador.
Just començar el partit ja es va veure que la iniciativa era per la U. D. Riudecols, ja que era el nostre equip el que tenia el domini de la pilota, la defensa rebutjava els atacs visitants, la mitja portava el ‘tempo’ del partit, i la davantera creava ocasions de perill per poder marcar. Però tot això no es reflectia en el marcador, ja que no hi havia manera de poder marcar el gol que ens donés l’avantatge que ja es veia en el camp.
Això no es va veure fins que un del nostres defenses es va encarregar de solucionar-ho, va ser el Jordi Mariné, l’home que fins ara només sabia en pròpia porta, l’home que estava (i està) destinat a ser el successor del Santi, i que en menys anys dels que va necessitar ell ja ha marcat el seu primer gol. Després d’una sacada de banda la pilota va anar a parar als seus peus, i amb una sèrie de regats al més pur estil Julio Salinas es va desfer dels defenses rivals, podent posar-se en posició per fer un xut que ell diu que anava amb tota la intenció del mon, però el cert és que tant podia haver entrat, com haver anat fora, però que al final va anar tant ajustat que el porter no hi va poder arribar, la pilota va tocar al pal i va rebotar fins entrar al fons de la xarxa. Tot i aquesta sèrie de casualitats, aquest humil cronista i redactor vol aprofitar aquestes línies per felicitar de manera molt sincera a l’autor del gol, felicitats Jordi!!!
Primer gol per la U. D. Riudecols i el partit que se’ns posava una mica més de cara. Però encara que vam continuar amb el domini del joc en el camp, no podem dir el mateix del marcador, ja que ens faltava acabar de materialitzar les ocasions de les que disposàvem, i és que en qualsevol moment el Mont-roig ens podia empatar, no va ser així i la primera part va finalitzar amb el resultat de 1 a 0 a favor de la U. D. Riudecols.
A la segona part semblava que es repetiria el guió de la primera, però per sort nostra, ben aviat vam poder marcar el segon gol de la tranquil·litat, després d’una passada a l’espai, el Sergi es va fer amb la pilota i amb un xut creuat va fer el segon gol pel nostre equip.
El Mont-roig anava a menys i la U. D. Riudecols es mantenia en la mateixa dinàmica, de sobte en una jugada aparentment sense perill, l’Albert Valls va treure la pilota des del darrera i va anar avançant metres regatejant a tots els jugadors del Mont-roig que li sortien al pas, i es va plantar sol davant del porter podent xutar a plaer i marcant el tercer gol del partit.
Les coses se’ns posaven cada vegada més de cara, i més que s’hi van posar després d’una falta que va treure el Marc Solanellas des del mig del camp, amb la que va posar la pilota de manera mil·limètrica dins l’àrea on hi havia el Sergi esperant-la, i al que només li va fer falta rematar la pilota de cap sense cap tipus d’impediment, i marcar el quart gol per la U. D. Riudecols.
Al final 4 a 0 i tres punts més que sumem al nostre compte particular, i que ens mantenen en la lluita per les primeres posicions de la classificació.
Conclusions del partit, independentment de les últimes derrotes i victòries, ens quedem amb la bona línia de joc que porta últimament el nostre equip, i que es la línia que hem de seguir si ens volem mantenir en la zona alta de la taula. Esperem mantenir-la ja que la setmana que ve tenim un partit molt complicat davant del Salou, un equip que a l’igual que nosaltres també està lluitant per fer-se amb una de les posicions capdavanteres de la classificació. Us hi esperem a tots. FORÇA RIUDECOLS!!!
Després de la derrota de la setmana passada, aquest dissabte teníem un partit que, a priori, semblava fàcil. I és que jugàvem contra el Mont-roig, un equip que enguany no està tenint una bona temporada, i es troba en les últimes posicions de la taula. Però com hem dit sempre, en aquesta categoria no hi ha cap rival fàcil, i si no jugues amb els cinc sentits, no et pots refiar de ningú, ja que qualsevol et pot guanyar. Per sort, vam saber imposar el nostre joc i mantenir-nos en tot moment pel davant en el marcador.
Just començar el partit ja es va veure que la iniciativa era per la U. D. Riudecols, ja que era el nostre equip el que tenia el domini de la pilota, la defensa rebutjava els atacs visitants, la mitja portava el ‘tempo’ del partit, i la davantera creava ocasions de perill per poder marcar. Però tot això no es reflectia en el marcador, ja que no hi havia manera de poder marcar el gol que ens donés l’avantatge que ja es veia en el camp.
Això no es va veure fins que un del nostres defenses es va encarregar de solucionar-ho, va ser el Jordi Mariné, l’home que fins ara només sabia en pròpia porta, l’home que estava (i està) destinat a ser el successor del Santi, i que en menys anys dels que va necessitar ell ja ha marcat el seu primer gol. Després d’una sacada de banda la pilota va anar a parar als seus peus, i amb una sèrie de regats al més pur estil Julio Salinas es va desfer dels defenses rivals, podent posar-se en posició per fer un xut que ell diu que anava amb tota la intenció del mon, però el cert és que tant podia haver entrat, com haver anat fora, però que al final va anar tant ajustat que el porter no hi va poder arribar, la pilota va tocar al pal i va rebotar fins entrar al fons de la xarxa. Tot i aquesta sèrie de casualitats, aquest humil cronista i redactor vol aprofitar aquestes línies per felicitar de manera molt sincera a l’autor del gol, felicitats Jordi!!!
Primer gol per la U. D. Riudecols i el partit que se’ns posava una mica més de cara. Però encara que vam continuar amb el domini del joc en el camp, no podem dir el mateix del marcador, ja que ens faltava acabar de materialitzar les ocasions de les que disposàvem, i és que en qualsevol moment el Mont-roig ens podia empatar, no va ser així i la primera part va finalitzar amb el resultat de 1 a 0 a favor de la U. D. Riudecols.
A la segona part semblava que es repetiria el guió de la primera, però per sort nostra, ben aviat vam poder marcar el segon gol de la tranquil·litat, després d’una passada a l’espai, el Sergi es va fer amb la pilota i amb un xut creuat va fer el segon gol pel nostre equip.
El Mont-roig anava a menys i la U. D. Riudecols es mantenia en la mateixa dinàmica, de sobte en una jugada aparentment sense perill, l’Albert Valls va treure la pilota des del darrera i va anar avançant metres regatejant a tots els jugadors del Mont-roig que li sortien al pas, i es va plantar sol davant del porter podent xutar a plaer i marcant el tercer gol del partit.
Les coses se’ns posaven cada vegada més de cara, i més que s’hi van posar després d’una falta que va treure el Marc Solanellas des del mig del camp, amb la que va posar la pilota de manera mil·limètrica dins l’àrea on hi havia el Sergi esperant-la, i al que només li va fer falta rematar la pilota de cap sense cap tipus d’impediment, i marcar el quart gol per la U. D. Riudecols.
Al final 4 a 0 i tres punts més que sumem al nostre compte particular, i que ens mantenen en la lluita per les primeres posicions de la classificació.
Conclusions del partit, independentment de les últimes derrotes i victòries, ens quedem amb la bona línia de joc que porta últimament el nostre equip, i que es la línia que hem de seguir si ens volem mantenir en la zona alta de la taula. Esperem mantenir-la ja que la setmana que ve tenim un partit molt complicat davant del Salou, un equip que a l’igual que nosaltres també està lluitant per fer-se amb una de les posicions capdavanteres de la classificació. Us hi esperem a tots. FORÇA RIUDECOLS!!!
BON PARTIT, MAL RESULTAT
MONTBRIO C.E.A. 4 - U. D. RIUDECOLS 2
Tot i mantenir la bona línia de joc de les últimes setmanes, en un partit molt igualat, la U. D. Riudecols perd davant del Montbrió, i s’allunya una mica de les posicions capdavanteres de la classificació.
Aquesta setmana tornàvem a tenir un partit molt complicat davant d’un dels equips que està en la zona alta de la taula, i tot i que vam mantenir l’actitud i el bon joc mostrats en els últims partits, les errades puntuals ens van condemnar i ens van passar massa factura.
Començava el partit, i de seguida es va veure que seria un enfrontament molt disputat, i que tots dos equips haurien de suar molt per emportar-se la victòria (com així va ser). El primer equip que va aconseguir avançar-se en el marcador va ser la U. D. Riudecols, ho va fer gràcies al Marc Solanellas, que aprofitant una molt bona passada de l’Iván es va fer amb la pilota dins l’àrea rival, i amb un bon control per desfer-se dels defenses, va fer un xut ben col·locat que suposava el primer gol pel nostre equip.
Semblava que no podia ser, perquè a la primera ocasió clara de gol ja havíem marcat, i a més a més aconseguíem mantenir la nostra porteria a zero. Però poc abans de finalitzar la primera part, en la última jugada del partit, el Montbrió va empatar el resultat. En una jugada d’atac, un dels seus davanters va fer una rematada de cap recolzant-se damunt del Pepe (falta?), la pilota va anar a parar al travesser de la porteria, on va rebotar de tal manera que va fer cap als peus d’un altre jugador local, el qual va xutar sense que cap del nostres jugadors pogués fer res per evitar que marqués i empatés el partit.
A la segona part ens vam saber sobreposar al gol de la primera, i el Sergi que acabava de sortir al camp, es va fer amb la pilota, i amb una sèrie de regats es va escapolir de tothom i va fer un xut col·locat que va suposar el segon gol pel nostre equip. Ens havíem tornat a avançar en el marcador i semblava que tornàvem a tenir el partit de cara, però tot i que vam continuar en la bona línia de joc, les errades que vam cometre en moments puntuals ens van passar massa factura.
En un córner del Montbrió, no hi va haver ningú del nostre equip que sabés rebutjar la pilota de manera clara, i això va fer que entre un i l’altre i després d’una sèrie de malentesos ens féssim el gol en pròpia porta.
Per si no n’hi havia prou, en una jugada d’atac del Montbrió, el Jordi Mariné va fer un clar penal a un dels seus davanters. L’àrbitre no va dubtar a xiular-lo, i això va suposar el tercer gol per l’equip local.
El partit se’ns complicava per moments, i més que ho va fer quan l’Iván va veure la targeta vermella directa per una jugada en la que va donar una puntada de peu pel darrera i sense pilota a un jugador del Montbrió, i ho va fer davant de l’àrbitre!! Pel pròxim partit li haurem de portar una tassa de til·la per a veure si es calma una mica i no perd els papers d’aquesta manera tant tonta.
Tot i això, la U. D. Riudecols continuava intentant fer el seu partit i retallar distàncies en el marcador, però un vell conegut nostre es va encarregar de tallar les poques aspiracions que encara ens quedaven. El Joan Mestres, que fa uns anys havia jugat amb el nostre equip, va fer un xut des del mig camp, agafant per sorpresa al Fran, que s’havia avançat més del compte, i marcant d’aquesta manera el quart gol pel Montbrió. Joan, a partir d’ara ets persona ‘non grata’ a Riudecols, amb el que vam fer nosaltres per tu i ens ho pagues amb aquest gol, homeeee, que això no es fa!!! ;)
No va quedar temps per gaire cosa més, i poc després l’àrbitre va xiular el final del partit, i tot i el resultat del marcador, s’ha de dir que es va veure un partit molt igualat i que qualsevol dels dos equips es podia haver emportat els tres punts, malauradament, aquesta vegada la sort en moments puntuals aquesta vegada es va decantar cap a l’altre costat.
Conclusions del partit, tot i la derrota, ens hem de quedar en que la U. D. Riudecols es manté en la bona línia de joc i actitud, i que només les errades puntuals i una mica de mala sort ens van fer perdre el partit. El camí a seguir és aquest però intentant corregir aquetes errades que ens passen massa factura. La setmana que ve contra el Mont-roig serà una bona ocasió per fer-ho. Us hi esperem a tots. FORÇA RIUDECOLS!!!
Tot i mantenir la bona línia de joc de les últimes setmanes, en un partit molt igualat, la U. D. Riudecols perd davant del Montbrió, i s’allunya una mica de les posicions capdavanteres de la classificació.
Aquesta setmana tornàvem a tenir un partit molt complicat davant d’un dels equips que està en la zona alta de la taula, i tot i que vam mantenir l’actitud i el bon joc mostrats en els últims partits, les errades puntuals ens van condemnar i ens van passar massa factura.
Començava el partit, i de seguida es va veure que seria un enfrontament molt disputat, i que tots dos equips haurien de suar molt per emportar-se la victòria (com així va ser). El primer equip que va aconseguir avançar-se en el marcador va ser la U. D. Riudecols, ho va fer gràcies al Marc Solanellas, que aprofitant una molt bona passada de l’Iván es va fer amb la pilota dins l’àrea rival, i amb un bon control per desfer-se dels defenses, va fer un xut ben col·locat que suposava el primer gol pel nostre equip.
Semblava que no podia ser, perquè a la primera ocasió clara de gol ja havíem marcat, i a més a més aconseguíem mantenir la nostra porteria a zero. Però poc abans de finalitzar la primera part, en la última jugada del partit, el Montbrió va empatar el resultat. En una jugada d’atac, un dels seus davanters va fer una rematada de cap recolzant-se damunt del Pepe (falta?), la pilota va anar a parar al travesser de la porteria, on va rebotar de tal manera que va fer cap als peus d’un altre jugador local, el qual va xutar sense que cap del nostres jugadors pogués fer res per evitar que marqués i empatés el partit.
A la segona part ens vam saber sobreposar al gol de la primera, i el Sergi que acabava de sortir al camp, es va fer amb la pilota, i amb una sèrie de regats es va escapolir de tothom i va fer un xut col·locat que va suposar el segon gol pel nostre equip. Ens havíem tornat a avançar en el marcador i semblava que tornàvem a tenir el partit de cara, però tot i que vam continuar en la bona línia de joc, les errades que vam cometre en moments puntuals ens van passar massa factura.
En un córner del Montbrió, no hi va haver ningú del nostre equip que sabés rebutjar la pilota de manera clara, i això va fer que entre un i l’altre i després d’una sèrie de malentesos ens féssim el gol en pròpia porta.
Per si no n’hi havia prou, en una jugada d’atac del Montbrió, el Jordi Mariné va fer un clar penal a un dels seus davanters. L’àrbitre no va dubtar a xiular-lo, i això va suposar el tercer gol per l’equip local.
El partit se’ns complicava per moments, i més que ho va fer quan l’Iván va veure la targeta vermella directa per una jugada en la que va donar una puntada de peu pel darrera i sense pilota a un jugador del Montbrió, i ho va fer davant de l’àrbitre!! Pel pròxim partit li haurem de portar una tassa de til·la per a veure si es calma una mica i no perd els papers d’aquesta manera tant tonta.
Tot i això, la U. D. Riudecols continuava intentant fer el seu partit i retallar distàncies en el marcador, però un vell conegut nostre es va encarregar de tallar les poques aspiracions que encara ens quedaven. El Joan Mestres, que fa uns anys havia jugat amb el nostre equip, va fer un xut des del mig camp, agafant per sorpresa al Fran, que s’havia avançat més del compte, i marcant d’aquesta manera el quart gol pel Montbrió. Joan, a partir d’ara ets persona ‘non grata’ a Riudecols, amb el que vam fer nosaltres per tu i ens ho pagues amb aquest gol, homeeee, que això no es fa!!! ;)
No va quedar temps per gaire cosa més, i poc després l’àrbitre va xiular el final del partit, i tot i el resultat del marcador, s’ha de dir que es va veure un partit molt igualat i que qualsevol dels dos equips es podia haver emportat els tres punts, malauradament, aquesta vegada la sort en moments puntuals aquesta vegada es va decantar cap a l’altre costat.
Conclusions del partit, tot i la derrota, ens hem de quedar en que la U. D. Riudecols es manté en la bona línia de joc i actitud, i que només les errades puntuals i una mica de mala sort ens van fer perdre el partit. El camí a seguir és aquest però intentant corregir aquetes errades que ens passen massa factura. La setmana que ve contra el Mont-roig serà una bona ocasió per fer-ho. Us hi esperem a tots. FORÇA RIUDECOLS!!!
NOTÍCIES DEL CLUB
Aquest passat dissabte dia 30 de gener, i després de varis intents, per fi és va poder realitzar l'esperada foto d'equip de l'actual temporada.
Els membres de la junta volen donar les gràcies a tots els jugadors que actualment formen l'equip, i agrair-los-hi l'esforç que fan per jugar amb l'equip del nostre poble, la U. D. Riudecols. Tot i així, destacar la nota negativa de cada temporada, ja que la plantilla inicialment estava formada per 22 jugadors, i actualment només en queden 17.
Però millor mirar les coses pel cantó positiu, i quedar-nos amb les ganes i actitud dels jugadors que actualment hi han a la plantilla, amb els que estem segurs que si mantenim fins al final, podrem aconseguir uns bons resultats de final de temporada i deixar al nostre club el més amunt possible.
Els membres de la junta volen donar les gràcies a tots els jugadors que actualment formen l'equip, i agrair-los-hi l'esforç que fan per jugar amb l'equip del nostre poble, la U. D. Riudecols. Tot i així, destacar la nota negativa de cada temporada, ja que la plantilla inicialment estava formada per 22 jugadors, i actualment només en queden 17.
Però millor mirar les coses pel cantó positiu, i quedar-nos amb les ganes i actitud dels jugadors que actualment hi han a la plantilla, amb els que estem segurs que si mantenim fins al final, podrem aconseguir uns bons resultats de final de temporada i deixar al nostre club el més amunt possible.
El president de la U. D. Riudecols, Alfred Isern Notario va fer entrega del pernil sortejat el passat mes de desembre amb el número de loteria de Nadal de la U. D. Riudecols.
LA U. D. RIUDECOLS EMPATA AMB EL LIDER AMB UN GOLÀS DE FALTA A POCS MINUTS DEL FINAL
ALINEACIÓ: FRAN, FÀBIO, ALBERT, ALEIX, JORDI, ROBERT (VÍCTOR), MARC, IVAN, JAVI (PEPE), SERGI, ADRIÀ (ARNAU).En un altre partit molt seriós, la U. D. Riudecols manté la bona línia de la setmana passada, i treu un empat molt treballat davant d’un dels líders de la categoria.
Després de la bona imatge que vam deixar la setmana passada al camp del Duesaigües, aquesta vegada teníem una molt bona oportunitat per demostrar que allò no va ser flor d’un dia, i més si tenim en compte el resultat del partit de la primera volta. I tot i que ens va costar, el nostre equip va donar la cara en tot moment, i al final va treure un empat que reflectia la igualtat que es va veure en el camp.
Va començar el partit i tots dos equips es començaven a mesurar les forces, donant la sensació que aquesta vegada el partit seria més igualat que el de la primera volta. Malauradament, al cap de pocs minuts de començar el partit ja ens va venir el primer contratemps pel nostre equip. En una jugada desafortunada, el Robert es va fer amb la pilota, però un dels seus companys, l’Albert Valls, també va anar per rebutjar-la, no es van entendre entre ells, i li va donar una puntada de peu al turmell, amb tanta mala fortuna que es va haver de retirar del partit, ja que la inflamació i el dolor que patia eren més que evidents. Des d’aquestes línies li volem donar el nostre suport per a que es recuperi el més aviat possible, i esperem que no sigui res important.
Pocs minuts després augmentava la nostra quota de mala sort, ja que en una de les jugades d’atac de la Pastoreta, l’Albert Valls va intentar rebutjar la pilota, però amb tanta mala sort, que la pilota li va passar pel mig de les cames, anant a parar a un dels davanters rivals, que sol davant de porteria va poder rematar a plaer, avançant d’aquesta manera a l’equip de la Pastoreta en el marcador.
Semblava que la història de la primera volta es tornava a repetir, però no va ser així, la U. D. Riudecols no va baixar els braços, i va continuar intentant imposar el seu joc, la veritat és que exceptuant el gol, els dos equips van disposar de les mateixes oportunitats de marcar, fent del partit, un enfrontament molt anivellat. Finalment, i després d’uns quants intents, el nostre equip va aconseguir la seva recompensa. En una jugada que va començar al mig del camp, el Sergi li va passar la pilota al Marc, aquest li va fer arribar a l’Adrià, el qual li va tornar a donar al Sergi que havia seguit la jugada en tot moment, es va plantar sol davant del porter, i va fer un xut que va suposar el primer gol per la U. D. Riudecols. Era un gol important, ja que igualava el marcador i ho feia poc abans de que finalitzés la primera part.
A la segona part es va continuar veient un enfrontament mol igualat, els dos equips van estavellar pilotes als pals, però cap dels dos aconseguia marcar. Com a la primera part, va ser l’equip de la Pastoreta el que es va tornar a avançar en el marcador. En una sacada de banda, un dels seus jugadors es va fer amb la pilota i la va centrar dins l’àrea, on hi havia un dels seus companys, el qual, lliure de marcatge va rematar tal i com li venia, marcant el segon gol pel seu equip.
Una altra vegada les distraccions ens havien passat factura, però el nostre equip ho va continuar intentant. Els minuts anaven passant, quedava ja poc per a que s’acabés el partit, i semblava que la Pastoreta s’emportaria els tres punts, un resultat que, vist el que havia succeït al camp, era bastant injust. Per sort, al final vam aconseguir el nostre premi, compensant una mica els infortunis de la primera part. En un gran xut de falta des del mig del camp, l’Iván va col·locar la pilota de tal manera que el porter rival no va poder fer res per aturar-la, empatant el partit, i fent justícia al que s’havia vist al camp.
Al final aconseguíem treure un empat davant d’un dels líders de la categoria, i que confirmava el que ja es va veure la setmana passada, i és que sembla que el nostre equip va millorant de mica en mica.
Conclusions del partit, una vegada més sembla que estem en una bona dinàmica, ara bé, no hem de perdre vista que en aquesta categoria a la mínima distracció, qualsevol equip et pot guanyar, i que qualsevol errada de marcatge et pot condemnar. Per tant, hem de continuar amb els cinc sentits posats durant els noranta minuts, i mantenint l’actitud d’aquestes últimes setmanes. Ho hem de fer així, ja que la setmana que ve tenim un altre molt complicat davant del Montbrió. Us hi esperem a tots. FORÇA RIUDECOLS!!!
LA U. D. RIUDECOLS DERROTA AL DUESAIGÜES QUE ENCARA NO HAVIA PERDUT CAP PARTIT A CASA
ALINEACIÓ: FRAN, FÀBIO, ALBERT, ALEIX, JORDI, ROBERT, MARC, IVÀN, JAVI (VÍCTOR), ADRIÀ (MANU), SERGI.Després del desastre de la setmana passada, la U. D. Riudecols recupera la seva millor versió, i guanya en un camp on, en aquesta temporada, no ho havia aconseguit ningú fins ara.
Una de freda i una de calenta, el nostre equip és així, i de la mateixa manera que una setmana et desespera, a la següent et dóna una gran alegria, oferint un joc vistós i de nivell. I això és el que va passar aquesta vegada, fent que més d’un es preguntés perquè dimonis no ho podem fer cada setmana, i és que es va guanyar davant un rival directe de la part alta de la taula, i en el seu camp, on fins ara no ho havia pogut fer ningú.
Just començar el partit ja es va veure que havia canviat alguna cosa respecte la setmana passada, i és que l’actitud, el joc, tot en general donava una altra sensació. No ens vam equivocar, i poc a poc la U. D. Riudecols va anar agafant el control del partit. En el primer quart d’hora tots dos equips van disposar d’alguna clara ocasió de gol, però cap dels dos va aconseguir transformar-la. A partir d’aquí, va ser el nostre equip el que va portar sempre la iniciativa, fent que tot el joc es desenvolupés en camp contrari, i deixant molt poques opcions al Duesaigües, que es limitava a defensar-se davant el joc desplegat per la U. D. Riudecols. La veritat és que ja feia massa temps que no es veia jugar al nostre equip d’aquesta manera. Al darrera, el porter i la defensa sempre estaven ben col·locats i tallaven les poques aproximacions del Duesaigües. Al mig i al davant, es pressionava als jugadors locals, i es creaven jugades de perill, fent triangulacions de joc com feia temps que no es veia. Malauradament, malgrat aquest domini, ens va faltar la recompensa final, ja que tot i que ho vam intentar, no vam aconseguir marcar.
A la segona part, es va continuar amb la mateixa dinàmica, la U. D. Riudecols dominant i el Duesaigües aguantant els nostres atacs. Per desgràcia, quan portàvem uns quinze minuts de joc, va venir la típica jugada ‘tonta’ del nostre equip, el Fran va sacar una pilota de porteria que va anar a parar a uns dels jugadors de l’equip local, aquest, veient a la defensa avançada va intentar una vaselina que la nostra defensa va intentar rebutjar, però amb tanta mala fortuna que va anar a parar a peus d’un dels davanters rivals, que sol davant de la porteria va marcar el primer gol del partit.
Semblava que ja hi tornàvem a ser, tot el treball fet fins aleshores no havia servit per res ja que anàvem perdent el partit, a més a més, el nostre equip va acusar aquest gol i va patir uns minuts de desconcert que van ser aprofitats pel Duesaigües. Per sort, ens vam saber sobreposar, i vam tornar a imposar el nostre joc.
En una falta treta des del mig del camp, el Robert va penjar la pilota dins l’àrea, on l’Adrià la va pentinar, agafant per sorpresa a tothom, i marcant el gol de l’empat que feia justícia al joc desplegat pel nostre equip.
Aquest gol va ser l’empenta que necessitava el nostre equip per acabar de rematar el partit, i fruit d’això va venir el segon gol. Aprofitant una passada en profunditat, l’Adrià va marxar per velocitat i es va plantar sol davant del porter, va fer un xut col·locat i va marcar el segon gol per la U. D. Riudecols.
A partir d’aquí, el domini del nostre equip va ser encara més clar, es continuava atacant sense descans, gràcies a això vam provocar una altra falta, la qual va ser treta amb rapidesa i astúcia pel Robert, fent una passada a l’Adrià, que una altra vegada es va escapar de tothom i va marcar el tercer gol pel nostre equip.
Hat-trick de l’Adrià, i el partit que quedava totalment sentenciat, la U. D. Riudecols es va limitar a deixar passar els pocs minuts que quedaven fins que l’àrbitre va xiular el final del partit. El nostre equip aconseguia una victòria molt important de cara a les aspiracions de mantenir-nos en la zona alta de la taula.
Conclusions del partit, aquesta vegada no hi ha res a retreure, ja que feia temps que no es veia al nostre equip fent un joc tant bo, tant a nivell d’atac com de defensa. En tot cas demanar que es continuï per aquest camí, i més ara que ens venen partits molt complicats davant rivals molt difícils. El primer serà contra l’equip de la Pastoreta, us hi esperem a tots. FORÇA RIUDECOLS!!!
TORNEN ELS VELLS I MALS COSTUMS DE LA U. D. RIUDECOLS
ALINEACIÓ: MOLERO, PEPE, ALBERT, ALEIX, FÀBIO, MANU (JORDI), IVÀN, JAVI (SERGI), ELOY, ARNAU, ADRIÀ.
La U. D. Riudecols perd el primer partit de l’any, en un enfrontament en el que li van faltar ganes i ambició per superar a l’equip rival.
Una vegada més la U. D. Riudecols torna a les seves, i en pocs minuts tira per terra el que prèviament li havia costat tant d’aconseguir. I és que no pot ser que ens costi tant de fer un gol, però que una vegada ho fem, enlloc d’intentar rematar el partit, tinguem aquells fatídics moments de ‘pájara’ general i ens deixem empatar, i fins i tot remuntar els partits.
Començava el partit, i durant els primers minuts els dos equips mantenien les forces igualades, cadascú disposava de les seves ocasions, i semblava que qualsevol dels dos es podia avançar en el marcador. Per sort nostra, va ser el nostre equip el primer que va marcar. Aprofitant una jugada de confusió dins l’àrea rival, l’Iván va xutar a boca de canó davant el porter, aquest la va aturar, però no la va poder agafar, llavors el Javi va aprofitar el rebuig i li va passar la pilota a l’Adrià, el qual va poder rematar sol davant la porteria, i va marcar d’aquesta manera el primer gol del partit.
Semblava que se’ns posava el partit de cara, però una vegada més, enlloc d’intentar sentenciar el partit, la U. D. Riudecols va tornar a tenir aquells moments de falta de concentració que la van tornar a condemnar. En una jugada d’atac de l’Espluga, van fer una centrada de banda a banda, on hi havia un deis seus davanters lliure de marcatge, el qual va poder rematar a plaer sense que el David pogués fer res per aturar la pilota.
No havien passat ni cinc minuts i l’Espluga ja havia empatat el partit, i és que les alegries ens duren molt poc al nostre equip. A partir d’aquí van anar passant el minuts, però sense que cap dels dos equips disposés d’una altra ocasió clara de gol.
A la segona part es va veure un partit diferent, l’Espluga va continuar pressionant en cada jugada nostra, no ens deixava treure la pilota amb comoditat i això ens creava moltes dificultats. Per la seva part, la U. D. Riudecols poc a poc va anar perdent les seves posicions i no aconseguia fer una jugada en condicions, i encara ens va costar més de fer una jugada després del segon gol de l’Espluga.
En una jugada en la que van centrar la pilota dins l’àrea i treta per l’equip local, van aconseguir marcar el segon gol. Aprofitant els típics errors de marcatge de la U. D. Riudecols en jugades parades, van entrar fins a tres jugadors locals lliures de marcatge, i un d’ells va rematar sense massa impediments, i posava d’aquesta manera a l’Espluga al davant en el marcador.
A partir d’aquí, l’Espluga encara es va créixer encara més, i la seva pressió no ens deixava elaborar cap jugada perillosa. Això creava més sensació d’intranquil·litat en els nostres jugadors, i feia que cada vegada més perdessin les seves posicions al camp, i evidentment, d’aquesta manera no es pot guanyar el partit.
La U. D. Riudecols estava en una dinàmica d’un ‘quiero y no puedo’, l’Espluga continuava atacant tot i que durant la segona part va perdre dos dels seus jugadors per doble amonestació, i així va anar passant el partit fins que l’àrbitre va xiular el final del mateix.
Conclusions del partit, només fa falta que llegiu les de la setmana passada, perquè ens ha tornat a passar exactament el mateix, però amb l’agreujant que aquesta setmana, a més a més hem perdut el partit. Esperem que tothom es posi les piles, perquè la setmana que ve tenim un partit molt complicat davant del Duesaigües. Us hi esperem a tots. FORÇA RIUDECOLS!!!
LA U. D. RIUDECOLS COMENÇA L'ANY AMB UNA VICTÒRIA
ALINEACIÓ: MOLERO, FÀBIO, ALBERT, ALEIX, PEPE, MANU (ARNAU), SERGI, MARC, ADRIÀ, JAVI (IVÀN), ELOI (JORDI).La U. D. Riudecols comença l’any amb bon peu i aconsegueix una altra victòria molt treballada, i és que ens agrada fer patir a la nostra afició més del compte.
Comencem l’any de la mateixa manera que el vam acabar, és a dir, un partit que, a priori, semblava que havíem de treure de manera fàcil, se’ns va complicar més del compte, i fins que l’àrbitre no va xiular el final no vam poder donar el partit per guanyat. I és que ens compliquem la vida de mala manera, cada vegada que ens vam avançar en el marcador, enlloc de saber gestionar l’avantatge aconseguit, al cap de pocs minuts ens vam deixar retallar distàncies en el marcador.
Al començar la primera part, va ser l’equip de la Riba el que va portar la iniciativa del partit. La U. D. Riudecols es limitava a defensar-se, i tot i que va disposar d’alguna que altra ocasió de gol, era l’equip de la Riba el que semblava que s’avançaria en el marcador. Però a mesura que anaven passant els minuts, l’equip visitant va anar baixant la intensitat, mentre que la U. D. Riudecols continuava amb el mateix ritme de joc. Això va fer que poc a poc el joc passés de concentrar-se en l’àrea nostra, i ho fes en la seva.
A partir d’aquí va ser el nostre equip el que va disposar de les ocasions més clares de gol, vam estavellar dues o tres pilotes als pals, fins que al final vam aconseguir el nostre objectiu. En una falta que vam treure des de la línia de l’àrea gran, l’Albert Valls en un xut potent va superar la barrera i el porter visitant, i va fer pujar el primer gol pel nostre equip.
Quedaven pocs minuts pel final de la primera part, i semblava que les coses ens començaven a anar bé, ja que havíem marcat un d’aquells gols que en diuen psicològics. Però l’alegria ens va durar molt poc, ja que poc després, un dels davanters rivals, veient el nostre porter avançat, feia un xut des del mig del camp que ens sorprenia a tots, i empatava el partit. Ja no va quedar temps per gaire cosa més, i l’àrbitre xiulava el final de la primera part.
A la segona part, les forces entre els dos equips es van mantenir més igualades, i cap del dos aconseguia imposar-se de manera clara sobre l’altre. No va ser fins l’últim quart d’hora que hi va haver moviment en el marcador. En una passada llarga des del mig del camp, l’Eloy va penjar la pilota dins l’àrea rival, allí hi havia l’Adrià, el qual la va parar amb el pit, i emportant-se-la per velocitat, es va plantar sol davant del porter, va fer un xut col·locat en que el porter no va poder fer res per aturar-lo, i marcava d’aquesta manera el gol que ens tornava avançar en el marcador. Si som honestos, hauríem de dir que l’Adrià estava en fora de joc a l’hora de rebre la pilota, però per sort nostra l’àrbitre no ho va veure, i és que de quan en quan ja toca que s’equivoquin a favor nostre.
Tant un equip com l’altre no es donaven per vençuts, la U. D. Riudecols intentava augmentar el seu avantatge, i la Riba retallar distàncies en el marcador. Va ser el nostre equip el va aconseguir tornar a marcar.
En una jugada molt embolicada dins l’àrea, el Marc Solanellas es va fer amb la pilota, i en una de les seves jugades característiques, va intentar internar-se fins dins, no ho va aconseguir, i va caure a terra junt amb els defenses rivals, però va ser llavors quan va ser més llest que els altres, ja que aprofitant els moments de confusió, va xutar la pilota des del terra mateix, i sorprenent a tothom va marcar el tercer gol per la U. D. Riudecols.
Semblava que el partit ja estava sentenciat, ja que quedava poc temps pel final i el marcador estava decantat de manera clara cap al nostre favor. Però al nostre equip li va la marxa, i li agrada complicar-se la vida. En un córner tret per la Riba, un dels seus davanters va aprofitar un error de marcatge de la nostra defensa, i va marcar el segon gol pel seu equip.
A partir d’aquí la Riba es va abocar a l’atac, mentre que la U. D. Riudecols intentava mantenir l’avantatge aconseguit. Van ser uns minuts finals de patiment, ja que l’àrbitre va allargar el partit prop de dotze minuts. Però per sort nostra, vam poder defensar el resultat fins al final, aconseguint tres punts que ens mantenen en la zona alta de la classificació.
Conclusions del partit, ens falta experiència en segons quins tipus de situacions. No pot ser que ens costi tant marcar un gol, però encara pot ser menys que una vegada aconseguit l’objectiu, no el sapiguem defensar gaire temps. Hem de saber marcar el tempo del partit, i saber quan hem de matar el partit. A la vegada que també hem de mantenir la concentració durant els noranta minuts, i no tenir aquests moments de ‘caraja’ general que ens condemnen a patir més del compte. Esperem que la setmana que ve contra l’Espluga aprenem d’aquests errors. Us hi esperem a tots. FORÇA RIUDECOLS!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)