LA U. D. RIUDECOLS COMENÇA L'ANY AMB UNA VICTÒRIA

ALINEACIÓ: MOLERO, FÀBIO, ALBERT, ALEIX, PEPE, MANU (ARNAU), SERGI, MARC, ADRIÀ, JAVI (IVÀN), ELOI (JORDI).

La U. D. Riudecols comença l’any amb bon peu i aconsegueix una altra victòria molt treballada, i és que ens agrada fer patir a la nostra afició més del compte.

Comencem l’any de la mateixa manera que el vam acabar, és a dir, un partit que, a priori, semblava que havíem de treure de manera fàcil, se’ns va complicar més del compte, i fins que l’àrbitre no va xiular el final no vam poder donar el partit per guanyat. I és que ens compliquem la vida de mala manera, cada vegada que ens vam avançar en el marcador, enlloc de saber gestionar l’avantatge aconseguit, al cap de pocs minuts ens vam deixar retallar distàncies en el marcador.

Al començar la primera part, va ser l’equip de la Riba el que va portar la iniciativa del partit. La U. D. Riudecols es limitava a defensar-se, i tot i que va disposar d’alguna que altra ocasió de gol, era l’equip de la Riba el que semblava que s’avançaria en el marcador. Però a mesura que anaven passant els minuts, l’equip visitant va anar baixant la intensitat, mentre que la U. D. Riudecols continuava amb el mateix ritme de joc. Això va fer que poc a poc el joc passés de concentrar-se en l’àrea nostra, i ho fes en la seva.
A partir d’aquí va ser el nostre equip el que va disposar de les ocasions més clares de gol, vam estavellar dues o tres pilotes als pals, fins que al final vam aconseguir el nostre objectiu. En una falta que vam treure des de la línia de l’àrea gran, l’Albert Valls en un xut potent va superar la barrera i el porter visitant, i va fer pujar el primer gol pel nostre equip.
Quedaven pocs minuts pel final de la primera part, i semblava que les coses ens començaven a anar bé, ja que havíem marcat un d’aquells gols que en diuen psicològics. Però l’alegria ens va durar molt poc, ja que poc després, un dels davanters rivals, veient el nostre porter avançat, feia un xut des del mig del camp que ens sorprenia a tots, i empatava el partit. Ja no va quedar temps per gaire cosa més, i l’àrbitre xiulava el final de la primera part.

A la segona part, les forces entre els dos equips es van mantenir més igualades, i cap del dos aconseguia imposar-se de manera clara sobre l’altre. No va ser fins l’últim quart d’hora que hi va haver moviment en el marcador. En una passada llarga des del mig del camp, l’Eloy va penjar la pilota dins l’àrea rival, allí hi havia l’Adrià, el qual la va parar amb el pit, i emportant-se-la per velocitat, es va plantar sol davant del porter, va fer un xut col·locat en que el porter no va poder fer res per aturar-lo, i marcava d’aquesta manera el gol que ens tornava avançar en el marcador. Si som honestos, hauríem de dir que l’Adrià estava en fora de joc a l’hora de rebre la pilota, però per sort nostra l’àrbitre no ho va veure, i és que de quan en quan ja toca que s’equivoquin a favor nostre.
Tant un equip com l’altre no es donaven per vençuts, la U. D. Riudecols intentava augmentar el seu avantatge, i la Riba retallar distàncies en el marcador. Va ser el nostre equip el va aconseguir tornar a marcar.
En una jugada molt embolicada dins l’àrea, el Marc Solanellas es va fer amb la pilota, i en una de les seves jugades característiques, va intentar internar-se fins dins, no ho va aconseguir, i va caure a terra junt amb els defenses rivals, però va ser llavors quan va ser més llest que els altres, ja que aprofitant els moments de confusió, va xutar la pilota des del terra mateix, i sorprenent a tothom va marcar el tercer gol per la U. D. Riudecols.
Semblava que el partit ja estava sentenciat, ja que quedava poc temps pel final i el marcador estava decantat de manera clara cap al nostre favor. Però al nostre equip li va la marxa, i li agrada complicar-se la vida. En un córner tret per la Riba, un dels seus davanters va aprofitar un error de marcatge de la nostra defensa, i va marcar el segon gol pel seu equip.
A partir d’aquí la Riba es va abocar a l’atac, mentre que la U. D. Riudecols intentava mantenir l’avantatge aconseguit. Van ser uns minuts finals de patiment, ja que l’àrbitre va allargar el partit prop de dotze minuts. Però per sort nostra, vam poder defensar el resultat fins al final, aconseguint tres punts que ens mantenen en la zona alta de la classificació.

Conclusions del partit, ens falta experiència en segons quins tipus de situacions. No pot ser que ens costi tant marcar un gol, però encara pot ser menys que una vegada aconseguit l’objectiu, no el sapiguem defensar gaire temps. Hem de saber marcar el tempo del partit, i saber quan hem de matar el partit. A la vegada que també hem de mantenir la concentració durant els noranta minuts, i no tenir aquests moments de ‘caraja’ general que ens condemnen a patir més del compte. Esperem que la setmana que ve contra l’Espluga aprenem d’aquests errors. Us hi esperem a tots. FORÇA RIUDECOLS!!!